L'home que va ser una morsa

Amb motiu de l'escàndol de The interview, el cineasta i còmic Seth Rogen ha afirmat que la seva font d'inspiració han estat sobretot les pel·lícules de Kevin Smith, en particular Clerks. Resulta curiós veure com Smith continua essent una figura de culte per unes pel·lícules que va rodar fa 25 anys i com la seva actual filmografia travessa camins molt més foscos i incerts. Fa tres anys amb Red State –triomfadora a Sitges–, Smith va decidir donar un tomb a la seva carrera per apropar-se al cinema de terror, enfocat des d'una perspectiva irreverent. Tusk vol ser una pel·lícula pertorbadora centrada en la trobada entre un promotor radiofònic que decideix entrevistar figures pertorbades. El seu viatge el conduirà fins al Canadà, on assegut en una cadira de rodes viu un vell filantrop que té moltes ganes d'explicar històries misterioses i que manifesta una clara obsessió per les morses. La trobada entre els dos personatges anirà avançant cap a un seguit de situacions morboses que esclataran en el moment en què sorgeixi la proposta de transformar un ésser humà en un animal, en una morsa.

Kevin Smith disposa a Tusk d'elements que poden ser interessants, com per exemple el treball dels dos protagonistes, Justin Long i sobretot l'enigmàtic Michael Parks. També hi ha un pendent cap allò més terrible que passa per l'amputació de parts del cos d'un ésser humà perquè pugui moure's i actuar com un animal. Al final, però, la història no resulta gens creïble i sembla com si tot volgués anar a parar a allò anecdòtic. L'horror no acaba d'esclatar i la pel·lícula va cap a zones més fosques, a vegades fins i tot ridícules. Vol imposar-se una lectura metafòrica, però queda una mica forçada.