Cançons per no perdre el temps

Actors protagonistes de la revifalla folk d'ara fa uns anys a Catalunya, La Carrau no havien deixat mai de tocar durant els últims divuit anys. Injustícies habituals del món de la música i decisions erràtiques de la seva discogràfica, però, havien acabat situant els de Terrassa –una referència, ja, per a generacions més joves de músics– fora de focus, amb la qual cosa els autors de treballs tan reivindicables com Quin bon bori (2004), com assegura un dels seus ideòlegs, Joan Boada, han decidit agafar-se unes vacances i, “quan toqui, aprofitant que tots som amics i encara ens estimem molt, tornar amb més pistonada”.

Mentre això no arribi, però, Boada, després de remenar el calaix i trobar-hi una pila de cançons “íntimes i personals” que no encaixaven en La Carrau, publica És molt fàcil, un disc on hi col·laboren els seus excompanys de grup (també el valencià Miquel Gil) i que, avui, presentarà al Tradicionàrius i, el dia 22, al Harlem Jazz Club en el marc del Barnasants. “No pretenc ni acostar-me ni allunyar-me del que feia amb La Carrau, tot i que aquest és un projecte diferent: hi ha, per exemple, cançons d'amor, quan amb La Carrau no n'havíem fet ni una. Hi ha coses molt dels cantautors de tota la vida”, admet Joan Boada, a qui algú va recomanar que, si realment es volia posar el vestit de cantautor, havia d'adaptar un poeta. “Me'n sé pocs de memòria, un dels quals és Dóna'm la mà d'en Papasseit. Em va venir al cap un dia fent cua a les rondes i vaig entendre que l'havia d'adaptar.”

Conscient que “fer una lletra coherent que expliqui amb exactitud el que vols dir és una de les coses més difícils d'aquest ofici”, Boada abraça la cançó de protesta en cançons com Resiliència i acció i Cançó per no perdre el temps, i es basa en un dels cèlebres contes per telèfon de Gianni Rodari per a Un i set, amb una melodia que Boada va escriure quan tot just era un infant. “Fer un disc, és clar, no és gens fàcil”, respon Boada quan se li pregunta pel títol. “Però si t'ho proposes, lluites i, a més, tens la gran sort de veure que hi ha gent que creu en tu i t'ajuda, acaba sent-ho.”