Catalunya sense poetes

Existiria Catalunya sense poetes? Segurament sí, però sense Verdaguer, Maragall, Espriu, Vinyoli i companyia seria ben poca cosa. Això sense retrocedir fins a Ramon Llull, Ausiàs March, Corella, Garcia i els altres que configuren una línia de poesia, poc coneguda però de primera categoria internacional.

El dia a dia és diferent i els nostres poetes tenen grans dificultats per difondre la seva obra. Un cas paradigmàtic ha estat el de Pius Morera, que va ser un dels primers guanyadors –juntament amb Carles Miralles– de la primera convocatòria del premi Amadeu Oller, que acaba de fer els cinquanta anys. Precisament, Morera ha estat l'antòleg de l'edició commemorativa i coincidint ha publicat Se m'ha acostat per oferir-me els llavis a Témenos Edicions, amb pròleg de Marc Romera. El llibre és ple d'encerts, les antítesis volen i tot plegat adquireix un aire entre noucentista i beatnik, demostració fefaent de la personalitat dual del poeta.

Morera no s'està de calçar imatges eròtiques enmig dels versos –com un nou Rector de Vallfogona–, però dins d'un paisatge amb Harley Davidson, tot ben trempat i suggeridor. Amb aquesta poesia vivificant i vitalista, el nostre home ens ofereix una visió divertida i jogassera, en els poemes més llargs amb un toc decididament narratiu, gràcies a històries que podrien ser perfectament contes eròtics, que Romera associa a Salvat-Papassseit. Pius Morera té una trajectòria de molts anys en l'activisme polític i cultural. Va ser detingut i empresonat a la caiguda dels 113 de l'Assemblea de Catalunya i ha estat formador de professorat durant dècades. Actualment dirigeix i presenta un programa de ràdio dedicat als poetes, on alterna els coneguts amb els nois que comencen. Se m'ha acostat per oferir-me els llavis és una realitat d'una jove i eterna glòria. Salut!