Veny i Clar

Veny rima amb terreny. L'Alcover-Moll diu que Veny podria derivar del llatí vicinus (veí) i ens informa que és un llinatge que porten molts veïns d'Artà, Campos, Felanitx, Manacor... Justament a Campos va néixer Joan Veny i Clar, el flamant Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Veny i Clar i català, perquè el doctor Veny ha dedicat la seva vida a descobrir l'origen dels nostres mots. És un etimòleg apassionat que passarà a la història com a dialectòleg en cap d'un projecte magne: l'Atles Lingüístic del Domini Català, en nou volums de gran format. Una obra fascinant que fa de la diversitat l'argument principal per demostrar científicament la unitat de la nostra llengua. Una de les virtuts del mestre Veny és la seva capacitat de relacionar mots en desús amb usos que en justifiquen la reintroducció. Un exemple és el verb engospar, que ara usa Joaquim Maria Puyal a les transmissions del Barça quan Bravo (o Ter Stegen) enxampen una pilota al vol. La bloquen, solia dir, fins que el doctor Veny li va explicar que a Mallorca el verb engospar vol dir (torno a l'Alcover-Moll) “agafar en l'aire una cosa, sense deixar-la arribar en terra, sia amb la boca, sia amb les mans o amb altre instrument”. En Puyal ho va adoptar de seguida. Al País Valencià també diuen que l'empomen. El DIEC defineix empomar com “Agafar una cosa pel pom”, però el nou diccionari valencià en línia li dóna el mateix sentit que engospar. “Empomar: Agafar al vol (una cosa que cau o que es llança), sense deixar que arribe a terra.” Com el català. Gràcies a savis com el doctor Veny l'hem pogut engospar abans no caigués. Ara que el tenim a les mans toca fer jugada. Català a l'atac.