Mariona Aupí i Carlos Ann s'atreveixen amb Gelman
Publiquen ‘Gelman', un disc doble en què han musicat els versos del desaparegut poeta argentí, que hi recita alguns poemes
“Hem posat molt d'amor en aquest disc”, diu la cantant banyolina
“És impossible musicar la poesia de Gelman: ningú ho ha fet”, els va dir Mara, la dona de Juan Gelman (1930-2014), quan Carlos Ann i Mariona Aupí van anar per primera vegada a la residència mexicana del poeta argentí per exposar-li la seva idea, que en aquell moment, ara fa uns sis anys, encara estava lluny de ser un disc i era sobretot “un joc”: “Jo havia descobert Gelman a través de la pel·lícula En el lado oscuro del corazón i era un poeta que ens encantava, així que vam començar a posar música a alguns dels seus poemes només per divertir-nos”, explica la cantant banyolina Mariona Aupí. Quan van conèixer Gelman i la seva dona, a través del seu amic i dissenyador gràfic habitual, Sebastián Puiggrós (Buenos Aires, 1975) –fill d'una família molt vinculada al poeta, pel seu compromís polític contra la dictadura argentina i per l'exili–, Carlos Ann i Mariona Aupí van acceptar el repte de fer possible l'impossible. I quan en un altre viatge a Mèxic van tornar a la casa de Juan i Mara i els van deixar escoltar les primeres maquetes del disc, es van entusiasmar. Gelman va acabar ballant amb un maniquí i ella va exclamar: “Això és un disc d'amor!” “L'obra de Gelman no es caracteritzava per la temàtica amorosa. Però des de la nostra perspectiva sí que hem posat molt d'amor en aquest disc. Per diners segur que no l'hem fet”, diu Aupí, conscient que la poesia és material sensible i de risc.
Gelman (Karonte) ha acabat sent un doble CD, amb vint temes elaborats a cocció lenta. Mentre l'anaven fent, van anar sortint altres discos: el debut d'Aupí i Carlos Ann com a Santa N (2009), el disc col·lectiu de tribut Brindando a José Alfredo Jiménez (2010) i el primer disc en solitari de la cantant banyolina, Criatura, aparegut a finals del 2013, a més dels discos del prolífic Carlos Ann.
Gelman, enregistrat als estudis Grabaciones Míticas, de Barcelona, va ser produït per Carlos Ann i Charly Chicago, que també van tocar la majoria dels instruments, excepte algunes guitarres aportades pel premianenc Marc Aliana i per Javier Adán, del grup madrileny Dead Capo, i el violoncel de Raphael Zweifel. A més d'aportar-hi la seva veu i alguns efectes, Mariona Aupí ha musicat alguns dels poemes de Gelman i ha escrit l'únic text del disc que no és del poeta: Las ‘t' de Gelman, una cançó en què totes les paraules, extretes de diferents poemes de Juan Gelman, comencen per te.
Però el gran coprotagonista de Gelman és el mateix Gelman, que recita alguns poemes i crea algun dels moments més intensos del disc: “El vam portar a uns estudis de Mèxic on havien gravat José Alfredo Jiménez i Chavela Vargas. Ell estava refredat i, a més, fumava molt, però les seves gravacions van ser impressionants.” Quan ja estaven enllestint el disc, amb la perspectiva de publicar-lo abans de l'estiu passat, els va arribar la notícia de la mort de Gelman, el 14 de gener del 2014, de manera que el disc s'ha convertit en la primera obra pòstuma del Premi Cervantes 2007. També havia de col·laborar en el disc el polifacètic artista francoxilè Alejandro Jodorowsky: “Nosaltres vèiem una similitud molt forta entre Gelman i ell, i li vam proposar que recités un poema. De partida, ell ja no ho veia gaire clar, però al final va ser Gelman qui no ho va voler.”
“No va ser fàcil convertir els poemes de Gelman en cançons, però la música va subratllar la seva força. El resultat és molt eclèctic perquè ens hem deixat portar molt pels poemes”, explica Aupí. No hi ha previstes presentacions en directe de Gelman, però aviat s'estrenarà una peça audiovisual realitzada pel banyolí Xavier Pérez a partir del tema Las bellas compañías, “amb tecnologia punta i la veu de Gelman, més a prop de la videocreació que d'un videoclip convencional”.
Ara, Mariona Aupí viu a Girona, on ha col·laborat intensament en l'últim Festival Pepe Sales de La Penyora, durant el qual es va adonar que “aquí hi ha molt talent i m'agradaria treballar amb músics gironins”, potser per començar a preparar aviat la continuació deCriatura.