L'art de crear i recrear la vida

François Martell “avui és 335.000 euros més ric que ahir”. Així retrata en un moment donat Joan Barril la personalitat del financer protagonista de la seva darrera novel·la, La dona immòbil, que acaba de publicar Edicions 62. Obra pòstuma del periodista i escriptor que ens va deixar el 13 de desembre passat i que continua ben viu en el cor dels milers dels seus lectors.

Home de recursos estilístics impactants, Joan Barril tenia una habilitat especial per fer retrats interiors i exteriors dels seus protagonistes amb tota mena de trucs literaris que sorprenen el lector, des de comparances i metàfores enginyoses fins a silencis delators i diàlegs sorprenents. Un crit esgarrifós o un mutis verbal podien ser suficients per anar modelant els personatges que mouen les seves històries. I si la narració va avançant en un anar i venir en el temps, encara sabia atreure amb més sapiència la mutació de les personalitats creades.

Ens trobem davant d'una història amb molts relats entrellaçats que van pentinant la calvície dels quatre protagonistes masculins, tots considerats gent de bé. Per una banda tenim el citat atleta fracassat que arriba a financer; també hi trobem un pianista que aconsegueix tenir renom universal sense proposar-s'ho, a més del polític que aspira a guanyar les eleccions presidencials a la Generalitat. En aquest aiguabarreig hi escau perfectament el metge investigador que porta una tasca exemplar des d'un poble minúscul de muntanya.

Quatre ànimes madures que tenen en comú l'èxit professional i el vaivé sentimental. Els quatre han mantingut en alguns moments de la seva vida relacions amb la protagonista de la novel·la, Helena Graus, de gran bellesa física i vibració seductora. Els avatars de la vida faran que coincideixin en una mansió pirinenca, aïllada per la neu, amb el contratemps de l'Helena immobilitzada dins la banyera a causa d'una caiguda greu.

Quatre amants tancats en una casa, amb La dona immòbil que han estimat, generen una situació ideal perquè, en un anar i venir narratiu, que va saltant en el temps i en els personatges, es faci una faula d'una història dinàmica estimulant i agraïda. Si a més és en Joan Barril, l'home que ha dominat amb eficiència tots els gèneres narratius i els mitjans audiovisuals, el que toca la música del ball que ha de dansar cada un d'ells, el resultat final és del tot engrescador, a més de divertit.

Però encara hi ha més actius en la novel·la. L'atractiva i emocional Helena aprofita la seva forçosa inactivitat per reflexionar sobre el seu passat, fet que arrodoneix la personalitat dels seus amistançats sense prejudicis ni compassió. És en aquesta faceta de polir i esmenar les figures que han impactat la seva vida on Joan Barril aconsegueix crear i recrear amb riquesa de matisos la personalitat de la protagonista.

La cirereta que mancava per arrodonir el pastís literari del relat la trobem al final, vital i agraït i amb bona dosi de tendresa. Novel·la d'amors i desamors com la vida mateixa, amb lligams sorprenents que l'endolceixen.

Amb la mort de Joan Barril trobarem a faltar la seva bonhomia i generositat personal. Però també enyorarem les vides sucoses que ha estat capaç de crear amb les seves narracions.