Intimitats al descobert

De les cotilles que marcaven la tan eròtica cintura de vespa i deixaven les dones sense alè, a les calces comestibles. El Museu de Badalona proposa una passejada per l'evolució de la roba interior des de l'època de la revolució industrial fins a l'actualitat i la seva relació amb cada moment històric. A més de les raons higièniques i de protecció contra el fred, aquestes peces han estat un retrat fidel de la moralitat de cada moment i dels rols socials d'homes i dones. Les peces de roba, complements, imatges i vídeos que es poden veure a l'exposició Intimitats. Història de la roba interior del segle XIX al XXI volen reflectir el que les diferents classes socials s'han posat al llarg dels darrers 200 anys. Els seus comissaris, els historiadors Joan Mayné i Núria Sadurní, volen deixar clar que no es tracta només d'un recull de llenceria sinó que aquestes peces “serveixen per parlar de l'evolució de mentalitats, prejudicis i tabús”.

La mostra, que s'inaugura dijous vinent, ha estat produïda pel Museu de Badalona amb el suport de la Diputació de Barcelona. Està organitzada en sis àmbits independents que s'ordenen de forma cronològica. El disseny respon a la voluntat que tenen els seus impulsors de convertir-la en itinerant. De fet, diversos museus de la xarxa de la Diputació de Barcelona ja s'han interessat per acollir-la un cop tanqui portes a Badalona, el pròxim 24 de juny.

Cada àmbit inclou maniquins amb peces de roba del període, una vitrina que mostra més elements, informació impresa que serveix d'introducció al període i una pantalla on es mostraran imatges i fragments de vídeos amb roba interior de cada moment. Les peces que s'hi poden veure procedeixen de fons del mateix museu i també hi ha préstecs d'altres museus i de col·leccionistes particulars.

La mostra està dedicada a les peces tant femenines com masculines, si bé és cert que on més es nota l'evolució és a la roba interior femenina, que experimenta una transformació total entre el segle XIX i el XXI. De mirinyacs, polissons i enagos, s'ha passat al tanga, una evolució que, segons Joan Mayné, és el reflex dels canvis en el paper social de la dona, que passa de ser l'aparador de l'estatus social del marit durant l'eclosió de la burgesia industrial fins als anys de l'alliberament sexual i el culte al cos.

Intimitats també aborda fets històrics essencials per a l'evolució de la llenceria com ara l'inici de la societat de consum, la incorporació massiva al mercat laboral durant la Primera Guerra Mundial; el retorn als valors més tradicionals de la postguerra franquista, en contraposició als models estètics de les pin-ups, que en aquell moment arribaven des de Hollywood; la crema de sostenidors com a símbol d'alliberament de l'opressió masclista; l'ús de la roba interior de forma explícita, mostrant tires de sostenidors o bé la part superior dels calçotets. El repàs no oblida l'evolució tecnològica amb avenços com ara l'aparició de les primeres compreses d'un sol ús, la invenció del niló i, posteriorment, la licra,o l'arribada de la roba interior intel·ligent, que pot mesurar el ritme cardíac o alliberar productes anticel·lulítics.

La mostra, que es complementarà amb una sèrie de visites guiades i xerrades monogràfiques, es clou amb una peça que vol reflectir la transgressió del moment. Es tracta d'un model de llenceria fina adaptada al cos masculí que segur que no deixarà indiferent cap visitant.