‘Birdman' vola alt

Alejandro González Iñárritu i Alfonso Cuarón són “gringos nascuts a Mèxic per accident”, deia amb desdeny en una entrevista a aquest diari el cineasta mexicà Arturo Ripstein. I part de raó tenia, perquè els dos directors han regnat consecutivament a Hollywood guanyant l'Oscar al millor director. Cuarón el va guanyar el 2014 per Gravity. El director de Birdman, però, ha aconseguit un triomf més complet. Fins a tres vegades va pujar a recollir estatuetes en la gala celebrada al Dolby Theatre de Los Angeles, la matinada d'ahir: millor pel·lícula (és també productor), millor direcció i millor guió.

Les referències a la frontera, que González Iñárritu va creuar volant en primera classe després del seu enlluernador debut amb Amores perros (2000), es van fer sentir fins al moment culminant de la gala. A les sis del matí d'ahir, Sean Penn va agafar l'últim sobre amb parsimònia, amb una pausa dramàtica que va accentuar l'emoció, i va dir: “Qui ha donat el permís de residència a aquest fill de...?” “Birdman!”, va anunciar tot seguit. Acabava així una gala llarga (tres hores i mitja), avorrida, amb algunes reivindicacions, sense gaires sorpreses en els premis i amb més música i menys humor que en edicions anteriors.

Gringo, emigrant o turista, el cert és que Alejandro González Iñárritu havia perseguit amb insistència el somni de l'Oscar. Tots els seus llargmetratges de ficció van aconseguir nominacions (Amores perros, 21 gramos, Babel i Biutiful). “Els amulets de la sort funcionen”, va dir fent broma en rebre una de les tres estatuetes. El cineasta es va afegir a una gala que no va tenir el to reivindicatiu d'altres anys, però que va tenir els seus moments. “Als que viuen a Mèxic: reso perquè puguem aconseguir el govern que ens mereixem”, va dir. “I els que viuen en aquest país [EUA] –va afegir– reso perquè siguin tractats amb la mateixa dignitat i el mateix respecte que els que van venir

anteriorment i van construir aquesta increïble nació d'immigrants.”

Birdman es va imposar a Boyhood, l'altra favorita. Aquest cop el mexicà va guanyar la batalla al texà Richard Linklater, creador de la sensible i emotiva història d'un nen i la seva família rodada al llarg de 12 anys. Només Patricia Arquette, en el paper de la mare, es va endur l'Oscar, com a millor actriu secundària, i va protagonitzar un altre dels moments polítics de la nit dedicant el premi “a totes les dones que han donat a llum, a tots els que paguen els seus impostos [...]. És el moment de tenir igualtat salarial d'una vegada i igualtat de drets per a les dones dels Estats Units.”

Amb els actors es van complir les travesses. Un cop més, es van distingir les interpretacions de persones afectades per malalties greus: Eddie Redmayne, per la seva genial interpretació del científic Stephen Hawking a La teoría del todo, i Julianne Moore, per una malalta d'Alzheimer. J.K. Simmons es va endur el de millor actor secundari per l'implacable professor de música de Whiplash, film distingit amb tres guardons.