cultura

Cadena d'intents

La fira d'art contemporani de caràcter generalista és l'assignatura pendent de Barcelona des de fa 30 anys

En els últims trenta anys, Barcelona viu organitzant alguna o altra fira d'art, sense que, en canvi, s'hagi consolidat una fira generalista i d'acord amb les expectatives que es demanen en una ciutat de les seves dimensions i del seu impacte internacional. Quan encara molts estrangers havien de buscar al mapa on era Barcelona, la ciutat ja va veure la necessitat d'organitzar una fira

El 1976 es va fer un primer intent al Palau Alfons XIII de Montjuïc, que, amb el nom d'Artexpo, va ser la primera fira d'art contemporani a l'Estat espanyol. No va tenir continuïtat però va posar la llavor a l'Estat espanyol perquè cinc anys després sorgís a Madrid Arco, amb tot el suport institucional necessari per desplegar-se com una fira de vocació internacional. Es diu que l'ombra d'Arco, que precisament avui obre la seva 34a edició de Madrid, ha planat en el fet que Barcelona no hagi trobat un model de fira d'art contemporani generalista.

Intents diversos

Uns anys després, el 1995, Artexpo es va tornar a fer a Barcelona, impulsada pel Gremi de Galeries d'Art de Catalunya i Fira de Barcelona, però mai no va tenir un suport ampli del sector i es va deixar de fer uns anys després. Hi havia hagut abans intents petits com ara la BIAF, a la Farga de l'Hospitalet del Llobregat, que havia deixat una mala impressió per la seva falta de qualitat. El mateix ajuntament de l'Hospitalet havia fet un altre intent el 1991 de crear una fira generalista, però no es va arribar a fer ni una edició.

El fracàs d'Artexpo va tornar a deixar aplanat el camí per organitzar una fira amb cara i ulls. El 2001 es va anunciar un ambiciós projecte per engegar-se el 2003, amb el nom Barcelona Art Saló del Col·leccionisme, que havia de barrejar art de tots els temps amb l'únic lligam comú de l'altíssima qualitat. El projecte l'impulsava l'associació Art Barcelona però, de nou, va quedar en el paper mullat d'un dossier luxós.

No es pot deixar d'esmentar un altre projecte fallit de fira d'art generalista a Catalunya, Inart, organitzada per la revista Bonart, de la qual només es van fer dues edicions, el 2005 i el 2006.

En canvi, Barcelona començaria a sentir-se més còmoda amb formats més moderats i específics. Primer va arribar la fira New Art, que, també organitzada per Art Barcelona, portaria l'art contemporani a les habitacions d'un hotel. El format, si més no original, es va transformar el 2003 en un esdeveniment exclusivament dedicat al videoart, Loop, una de les fires consolidades avui en dia a la ciutat.

Uns anys després, el 2007, l'arquitecte i col·leccionista Joaquín Díez-Cascón va organitzar, pràcticament en solitari, la fira Swab, dedicada a l'art emergent, que ara per ara ha esdevingut l'exemple més generalista de fira d'art a Barcelona.

Loop i Swab conviuen ara amb la nova Arts Libris, dedicada al llibre d'art i de fotografia. Les polítiques erràtiques per part de les administracions públiques i la falta d'unitat del sector han obstaculitzat fins ara l'organització d'una fira d'art generalista, l'últim intent de la qual va tenir lloc fa uns cinc anys.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.