La gran estafa del postfranquisme

El número de març de Sàpiens , que surt aquest dimecres al quiosc, destapa les interioritats del cas de corrupció més important de finals de la dècada dels setanta. Antonio de la Rosa, secretari general del Consorci de la Zona Franca de Barcelona entre el 1963 i el 1979, juntament amb el delegat del govern espanyol al Consorci, José Luis Bruna de Quixano, va ser l'artífex d'un desfalc milionari amb la compravenda de terrenys inexistents. Uns terrenys entre els municipis de Parets del Vallès, Montmeló i Granollers que havien de servir per construir-hi el CITA (Centro Integrador de Transportes y Almacenamiento). És a dir, un conjunt d'instal·lacions per a l'emmagatzematge de mercaderies, una estació terminal de transports internacionals per carreteres, un despatx duaner de mercaderies, una zona d'enllaç entre línies ferroviàries ... El gran deute que va deixar el desfalc en el Consorci va provocar que aquest gran polígon industrial, clau per dinamitzar econòmicament la ciutat de Barcelona, quedés aturat.

Al seu moment, la premsa barcelonina no va publicar gairebé res de l'estafa, molt possiblement perquè el fill d'Antonio de la Rosa, el financer Javier -que encara no estava imputat pel cas KIO-, tenia els grans diaris a la butxaca gràcies als crèdits que els havia concedit com a director general de la Banca Garriga Nogués, i a la publicitat que hi contractava. “Si el cas Matesa va ser l'últim escàndol del franquisme, el cas De la Rosa va ser el primer del postfranquisme”, afirma l'historiador Jaume Sobrequés que, juntament amb el també historiador Carles Llorens, s'han encarregat de consultar les actes del cas i la mateixa sentència. Una sentència que va condemnar a la presó tots els implicats, llevat de De la Rosa, que es va exiliar a l'Amèrica del Sud i que no va tornar fins que el delicte no havia prescrit.

En aquest número, Sàpiens també viatjarà a Egipte per tal de descobrir com va néixer el que està considerat el primer estat nacional de la història i a la península del Yucatán, on al segle XIX tingué lloc la guerra de castes que van protagonitzar els maies per alliberar-se dels colonitzadors.

La revista segueix el periple vital d'un dels grans falsificadors de la història, el pintor holandès Han van Meegeren, i explica com els avenços de la química i la física permeten distingir una obra d'art autèntica d'una falsificació.