cultura

El llegat preciós d'Aragó i Huerta per a Girona

El matrimoni format pel periodista Narcís-Jordi Aragó i la pintora Mercè Huerta fa una important donació documental i artística a l'Ajuntament de Girona

“Són testimonis de luxe de la nostra història”, diu l'alcalde

Aragó guarda la correspondència creuada amb Enric Marquès
Hi ha també 500 diapositives, 650 fotografies i uns 3.000 llibres

L'endemà de la donació del fons Josep Tharrats i exactament sis anys després que es formalitzés la del fons Miquel de Palol, ahir es va signar el conveni per a la donació i cessió de drets a l'Ajuntament de Girona dels fons documentals –i en el cas d'ella, també artístic– del matrimoni format pel periodista i escriptor Narcís-Jordi Aragó i l'artista Mercè Huerta, que serà destinat a l'arxiu municipal i als museus i biblioteques de la ciutat.

“És un llegat preciós”, va dir ahir l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, en l'acte de recepció dels fons, que va tenir lloc a la sala Miquel Diumé de l'ajuntament de Girona. “Totes les donacions són importants, però aquesta ho és molt”, va afegir-hi l'alcalde sobre el gest de generositat d'Aragó i Huerta, que el 2006 ja van fer donació a la ciutat de la Casa Masó –on continuen vivint, al quart pis– i del llegat documental directament relacionat amb la Fundació Rafael Masó. La donació d'ahir està centrada en les respectives activitats professionals de tots dos cònjuges, que es reserven l'usdefruit de bona part del contingut dels fons donats mentre visquin. “No hem de buidar la casa abans d'hora”, va dir Aragó amb bon humor.

Ahir va obrir l'acte el cap del Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions de l'Ajuntament de Girona, Joan Boadas, el qual va destacar que bona part d'aquesta documentació ja serà accessible per als investigadors “en els pròxims mesos”, gràcies en bona part als “admirables memòria i ordre” d'Aragó, com va subratllar l'alcalde.

De fet, el fons cedit pel periodista, escriptor i advocat Narcís-Jordi Aragó i Masó (Girona, 1932), molt lligat a la història de la revista Presència i d'aquest diari, inclou desenes d'arxivadors i carpetes en què conserva, de manera ben endreçada, la seva obra literària i periodística –inclosos manuscrits i mecanoscrits de llibres i intervencions orals i escrites, articles, guions radiofònics i audiovisuals, cursos impartits, etc.–, però també textos periodístics sobre ell i els seus llibres, un centenar de carpetes amb retalls de premsa utilitzats com a documents de treball, col·leccions diverses –auques i goigs populars, programes de Fires de Girona i de Setmana Santa, etc.–, 500 diapositives en color sobre Girona fetes entre el 1950 i el 1990, i 650 fotografies en blanc i negre sobre llocs, persones i fets gironins, més uns 3.000 llibres de la seva biblioteca i diverses col·leccions de revistes com ara Vida Catòlica i Presència, de les quals va ser cap de redacció i director, respectivament. Un dels apartats més importants de la donació és el dels epistolaris: Aragó ha lliurat mil carpetes amb les cartes d'altres tantes persones amb les quals va mantenir una intensa correspondència, entre les quals hi ha “polítics, eclesiàstics, artistes, escriptors de tota mena, autoritats de tots els nivells i gent del carrer que no és coneguda: moltes vides concentrades i explicades”, segons Aragó. També hi ha una carpeta de correspondència creuada amb Enric Marquès –quan vivia a París i col·laborava a Presència– i textos inèdits del pintor.

Entre els dossiers documentals, hi ha un arxivador amb expedients de censura del Ministerio de Información franquista contra revistes comarcals; quatre arxivadors amb textos de Carles Rahola, i alguns d'inèdits de la poetessa Maria Castanyer.

Aragó va portar a l'acte de signatura del conveni de donació, com a mostra d'aquest gran llegat, els manuscrits del llibre Girona, grisa i negra (1973), que va escriure amb Pius Pujades, Just Manuel Casero i Jaume Guillamet, que permeten saber què va aportar cadascú a aquella obra col·lectiva d'autoria difosa.

Memòria d'art i docència

Pel que fa al fons de Mercè Huerta i Busquets (Figueres, 1929), està format per quinze olis sobre tela pintats entre el 1966 (Amsterdam) i el 2014 (Horitzó) i quinze acrílics sobre paper del període 1987-2011. A més, hi ha una carpeta amb dibuixos i altres creacions de tècniques diverses i una altra carpeta amb materials tant del seu període d'aprenent com de docent als tallers d'Isidre Vicens i Domènec Fita. També hi ha material relacionat amb la seva tasca com a professora de l'Escola Municipal d'Art de Girona, des del 1985 fins a la jubilació, i amb cursets que feia en centres cívics i altres espais de la ciutat. “Em vaig dedicar a ensenyar art per vocació i sempre m'he sentit molt reconeguda pels alumnes”, va dir Huerta, que també ha donat diversos cartells i catàlegs d'exposicions, fins a arribar a la triple retrospectiva que li van dedicar, el 2008, la Casa de Cultura de Girona, la Fundació Valvi i la Fundació Fita.

LES XIFRES

1.000
carpetes de correspondència amb altres tantes persones. És un dels tresors que inclou la donació d'Aragó.
30
obres d'art, entre olis sobre tela i acrílics sobre paper, formen part del fons lliurat per Mercè Huerta.

Un deure amb les dones artistes

“Aquesta donació és com un deure que tinc amb la ciutat de Girona i també amb moltes dones que s'han dedicat a l'art i a l'ensenyament de l'art contra el llast de les obligacions domèstiques”, va dir ahir Mercè Huerta, que també va desitjar que el futur museu d'art modern i contemporani de la Casa Pastors “estigui obert a totes aquestes dones”. L'alcalde va dir després: “Estem intentant definir el relat de l'art contemporani a la ciutat de Girona i aquesta donació ens serà molt útil tant pel que té a veure estrictament amb l'art, com amb la seva docència i també amb la mirada d'una dona que ha treballat en aquest camp en temps encara més difícils que els actuals per a les dones.”

Narcís-Jordi Aragó va fer també aquesta reflexió sobre la donació del seu fons a la ciutat: “Girona s'havia d'enriquir amb tot aquest material modest i discret, però que pot tenir una certa importància per a la petita història de la ciutat i per a la petita o gran història del periodisme gironí”. “Narcís-Jordi Aragó i Mercè Huerta són uns testimonis de luxe de la història de la ciutat i del país i, amb la seva col·laboració, aquesta documentació serà una font inesgotable per als investigadors”, va afegir-hi l'alcalde.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.