Els quatre cicles del sol, la festa nova (II)

A partir de finals del segle XIX la burgesia industrial i el món obrer prenen la direcció de la societat. La festa, que no pot deixar de reproduir l'estructura i la ideologia de la societat que la celebra, abandonarà les referències agràries; la festa vella que celebrava i tenia com a referent l'economia agrària, la seva estructura política i el panteó religiós lligat amb el curs de les estacions, perdrà l'exclusivitat en la nova societat. Després de les dues grans exposicions internacionals a Barcelona, la del 1888 i la del 1929, la festa nova incorporarà, al costat dels anyencs elements festius, els avenços de la tecnologia: els rudiments de l'audiovisual, la fotografia, el cinema, dues activitat que, no ho oblidem, nasqueren dins la fira, dins la festa, al costat de les barraques d'espectacles. A la vegada les transformacions socials que comporta el moviment obrerista també actuaran a la festa, el poble menut, els sectors populars, deixaran de ser meres comparses passejadores dels embalums festius, o contempladors passius del jerarquitzat seguici del Corpus, ara esdevindran protagonistes d'aquesta festa nova: l'ateneisme i les intervencions claverianes trauran els obrers de la taverna, però també el trauran del temple, embriaguesa i devoció deixaran de ser elements principals de la festa. El panteó religiós perdrà rellevància i deixarà de ser l'única referència iconogràfica i hagiogràfica de la festivitat i l'espai desallotjat l'ocuparà la ciutat, el carrer, la societat que s'organitzarà en mil i una societats, culturals, recreatives, educatives, socials, humorístiques... i un llarg etcètera. La pràctica dels esports s'obrirà un lloc al costat dels exercicis tradicionals i també intervindrà en l'espai de la festa; a partir de les dècades dels deu i vint no hi haurà festa major sense partit de futbol entre poblacions rivals o la seva cursa ciclista. Amb l'arribava de la formació de l'orquestra de jazz, el ball –a plaça– deixarà la seva ritualitat i passarà a ser una pràctica socialitzadora, alliberadora del jerarquitzat costumisme antic. Les classes populars, amb l'aconseguiment de l'envelat, feliç obra dels oficials velers, s'organitzaran els seus salons públics a imatge dels salons de la burgesia, on aquest ball social (socialitzador i alliberador) ocuparà l'antic espai del ball ritualitzat, jerarquitzat. En la festa nova, la celebració entorn dels esdeveniments del pas del temps i els vells costums de l'economia agrària, deixaran de ser els protagonistes absoluts de les activitats festives, i encara que el romàntic record de la societat agrària continuarà en la memòria, i el pas del temps i de les estacions astronòmiques continuaran manant en els grans hàbits socials: l'hivern és el fred i el bon temps continua sent la temporada d'estiu, aquella festa vella, severament jerarquitzada i ritualitzada, donarà pas a una festa nova, una festa que prendrà com a punt principal de celebració el retrobament cíclic amb ella mateixa, el retrobament anual amb la ciutat i la societat que la mou i la integra.