La crònica
La gran festa ‘jazzmaicana' de TGA Big Band
“En Genís va tenir la brillant idea anticrisi d'ampliar la formació de vuit a quinze músics... que al final ha resultat ser una bona idea, perquè tenim molta feina”, va dir la cantant Judit Neddermann en la recta final del concert de The Gramophone Allstars Big Band, dissabte passat a l'Auditori de Girona, en el marc del Black Music Festival. Qui va tenir la idea i la voluntat d'anar a contracorrent, en aquests temps de retallades i reduccions de personal, és el saxofonista i flautista bisbalenc Genís Bou, fundador i líder de The Gramophone Allstars (TGA), una banda ampliada a big band en el seu quart disc, Jazzmaica (Bankrobber), sobretot per reinterpretar en clau jamaicana alguns clàssics del soul, el funk i el rhythm-and-blues signats per Smokey Robinson, Stevie Wonder, Barry White i, en un curiós i efectiu experiment, Sam Cooke i Ray Charles, hibridats a (When) Twistin' I love him so.
L'escenari de la sala de cambra estava al límit de la seva capacitat, amb els quinze músics més distribuïts, amb els nou membres de la secció de vents en un costat i la resta de components –bateria, percussions, guitarra, baix, teclats i veu– a l'altre, deixant fins i tot una mica d'espai per a alguns passos de ball entre cables i faristols, que mostraven que els músics s'ho estaven passant tan bé com el públic. Això es feia molt evident en les expansives i sonores mostres d'alegria del líder de la banda, visiblement content de poder presentar a casa el seu projecte més ambiciós, davant d'un públic nombrós i entregat.
Després de tocar d'una hora els temes del disc, amb moments tan màgics com el llarg solo de flauta de Pau Vidal al mig d'un silenci reverencial, TGA va tornar a l'escenari amb els vuit components originals per interpretar I'll be there, que van tornar a ser quinze per completar els bisos amb Funky Kingston, de Toots and the Maytals, Move on up, de Curtis Mayfield, els ritmes llatins del boogaloo (Shoot me with your smile) i, de tornada a la Jamaica més skatalítica, I don't know, amb el públic aixecat per ballar, contagiat per l'alegria i el ritme d'una gran banda que reuneix alguns dels millors músics catalans en actiu.