Assajar és un gest de rics

A l Tantarantana ha triomfat el cicle Assajar és de covards, en què es repta els actors a afrontar un text amb molt poc temps i presentar-lo al públic. De fet, és un principi a l'Smiley original, quan es va presentar al I Torneig de Dramatúrgia de Temporada Alta. La peça, d'uns trenta minuts, es preparava amb els actors en només una tarda per afrontar una lectura dramatitzada eliminatòria. La directora Esther Nadal diu, provocadora com és ella i com demana el format inusual de Kabarett Protokoll, que, en realitat, “assajar és de rics”. Perquè implica que la producció ha pogut disposar d'un pressupost per construir el muntatge. També amb poc pressupost va néixer Animals de companyia que, en no disposar de sala, van decidir estrenar-la en un domicili particular, sense gaire expectativa. També Petits monstres va néixer d'un programa paral·lel del Grec (Apadrina un dramaturg). Sense quasi assajos, van afrontar l'estrena que, després, també va tenir sortida en cases particulars. Finalment, La pols. Segurament és la peça més convencional ja que ha tingut producció d'assajos i sempre s'ha fet en sales. Però de la Flyhard ha saltat, un any després, a la Villarroel aquesta setmana. I ja preparen gira estatal en castellà mentre van ultimant una pel·lícula sempre amb el mateix repartiment. És el muntatge que més funcions ha realitzat (tot i que l'hagi vist relativament poc públic a causa de la capacitat de la Flyhard). Ara, la riquesa es troba en la capacitat dels actors d'haver pogut aprofundir en les actituds i raons dels protagonistes. Excepte a Smiley, tot passa a menjadors de petits pisos o bé a la cambra de les nenes del pis dels pares. Anem a pams:

Kabarett Protokoll. El públic assisteix a una mena d'assaig del que ha de ser un cabaret un xic contestatari. Assistir a les discussions de taula deixa més clara la intenció i permet examinar el format frívol del cabaret alemany d'entreguerres. Oriol Genís és la diva amb el permís d'Helena Tornero, que canta en alemany, i de la directora Esther Nadal, que assumeix el paper de mestre de cerimònies singular. El músic, tan callat habitualment, és qui dispara amb més lucidesa a la hipocresia de la societat i del mateix sector teatral.

Petits monstres. Marilia Samper es reconeix en els dos miralls de les dues germanes. L'una és antisocial i li agrada creure en fantasies per fer més suportable la vida rutinària; l'altra és pragmàtica i decideix ser feliç amb el que té a l'abast. La seva crisi és amb la parella, cosa que genera la discussió per voler tornar al pis dels pares amb qui hauria de tornar a compartir cambra. No hi estaran disposades.

La pols. Què passaria si un germà petit oblidés la trucada que el pare s'ha mort? El conflicte es genera quan reconeix que se n'ha oblidat. S'enfronta a les convencions (que l'haurien respectat si hagués mentit).

Smiley. Una comèdia romàntica en què es troben dos gais de perfils ben diferents: el que es preocupa pel culte al cos i el que es perd per la sublimació de l'art. L'obra s'acomiada definitivament al Club Capitol de la Rambla. Una peça divertida, amb punts de tendresa i una mica de controvèrsia sobre les actituds vitals dels dos protagonistes.

Animals de companyia ha prorrogat de nou, fent bona l'aposta de menjadors familiars a sala de teatre. Una peça aparentment informal (un sopar sorpresa per celebrar el retorn a casa d'una amiga que ha estat ingressada un temps a l'hospital) però que escup bilis a uns joves de classe mitjana alta sense gaires conviccions i plens de falsedats.