Passió per la dona

Maria és la mare patidora que va plorar el fill a la creu. Judes és el traïdor que el va vendre per 30 monedes de plata. Pere va rebre l'encàrrec de fundar l'Església catòlica. Això és conegut per tothom que tingui una certa base en la història del catolicisme. I, tanmateix, són personatges que queden desdibuixats a l'ombra de Jesús, el protagonista absolut de les passions que tot just comencen a representar-se com a prèvia de la Setmana Santa. Això és el que argumenta Jaume Rovira, el nou director de la Passió d'Esparreguera, per justificar la profunda renovació amb què ha abordat el text de la Passió, que ofereix, avui, la primera funció. “He volgut realçar els personatges de Maria Magdalena i Maria perquè la presència de la dona és màgica en aquesta història. Però en el cas de la mare és un personatge molt desdibuixat, que sembla que no pinti res, quan el dolor d'una mare és el més gran que hi ha”, explica el director. Per aquest motiu, ha volgut donar un protagonisme a Maria que sacsegi el cor dels espectadors, especialment el de les dones que són mares. “Vull potenciar la dona i que totes les mares se sentin identificades amb Maria. Per a una mare, el seu fill és el millor. I la mare de Jesús no és pas diferent. He volgut humanitzar la Passió mirant-la amb els ulls de la mare que pateix i, d'aquesta manera, fer-la més propera a l'espectador”, explica Rovira.

Però Maria no és l'únic personatge que guanya en protagonisme. Maria Magdalena, Judes, Pere, Joan... tots guanyen relleu pel potencial que tenen uns personatges tractats habitualment com a secundaris. “Pere era el líder que necessitava Jesús al seu costat, perquè ell no podia saber tot el que passava al seu entorn. És el que va edificar l'Església i va continuar la tasca de Jesús. Judes és també important perquè el traeix i els Evangelis no en deixen clar els motius. Pel que fa a Maria Magdalena, que tindrà tres escenes noves, la gent coneixia molt bé la història en el passat, però, ara que la religió queda en segon terme, s'han d'il·lustrar molt bé els personatges i potenciar la teatralitat”, defensa Oliver.

Justament per guanyar en teatralitat “i que el neòfit entengui la història”, Oliver ha decidit renovar, d'una forma o altra, els 34 quadres que componen la Passió d'Esparreguera, tant pel que fa als personatges com a l'escenografia. “Calia una proposta diferent, perquè estem en temps de canvis i els llenguatges han canviat”, argumenta. Els canvis escenogràfics, tanmateix, han estat limitats pel temps, ja que Oliver es va posar al capdavant de la Passió el passat mes de novembre. Des de llavors, els assajos han estat diaris i el miler de voluntaris que cada any mou la Passió d'Esparreguera estan a punt per aixecar el teló. “Que la gent ho faci voluntàriament és un miracle. Agradi o no la religió, com a espectacle és impressionant veure 400 persones en un escenari”, afirma.

El paper de la dona no només es ressalta enguany sobre l'escenari, sinó que està sent objecte de debat aquests dies a Esparreguera, coincidint, a més, amb la commemoració del 8 de març. Dilluns, va haver-hi una taula rodona sobre les dones a la Passió i i al centre Dual es pot veure l'exposició fotogràfica Dones d'Esparreguera. Ahir, es va fer un col·loqui sobre les dones i el teatre, i demà se celebrarà el Dia Internacional de les Dones.

També comença avui la temporada de la Passió d'Olesa, que, igual que la veïna d'Esparreguera, allargarà les representacions fins a primers de maig. En tots dos casos, els espectadors poden optar a diferents paquets que complementen l'assistència a la representació i proposen preus més avantatjosos. Així, hi ha paquets especials per a grups i famílies, amb descomptes en entrades i restaurants, i també s'ofereixen paquets culturals amb què es poden descobrir, per exemple, els oficis tradicionals d'Esparreguera o el licor Judes, d'elaboració original. També s'ofereixen, en col·laboració amb el Consell Comarcal del Baix Llobregat, descomptes en les entrades a les coves del Salnitre de Collbató, al monestir de Montserrat i a la colònia Güell, a Santa Coloma de Cervelló.