Distància irònica i conflicte basc

Després dels atemptats de l'11 de març del 2004, perpetrats per grups islamistes, ETA es va trobar en una curiosa disjuntiva. Després de la massacre de Madrid, ni els seus més fidels seguidors podien abonar cap grup terrorista. Va ser enmig d'aquestes circumstàncies quan va obrir-se el procés de negociació secreta entre el govern de José Luis Rodríguez Zapatero i els dirigents d'ETA. El dirigent del Partit Socialista d'Euskadi, José Luis Eguiguren, va ser l'encarregat d'obrir un camí complex que va veure's trencat després de l'atemptat que l'organització basca va dur a terme contra l'aeroport de Barajas, el mes de desembre de 2006.

Borja Cobeaga, guionista d'Ocho apellidos vascos, ha decidit realitzar amb Negociador una tragicomèdia lleugerament inspirada en l'esmentat procés de negociació entre el PSE i ETA. José Luis Eguiguren es transforma en el personatge de Manu Aranguren, un polític que vol que els seus antics companys d'estudis de la taverna on va a menjar puguin tornar a saludar-lo. Bona part de la proposta té lloc a l'interior d'un hotel del nord de França on els negociadors busquen la terminologia més conseqüent per establir les bases d'una possible entesa. El debat es fa davant de la mirada d'un interlocutor irlandès i d'una traductora.

Negociador no és ni una pel·lícula política, ni una comèdia, encara que no renuncia a cap dels dos propòsits. Com a pel·lícula política se situa dins un discurs generacional centrat a intentar cicatritzar algunes ferides mostrant el conflicte basc evitant tota mena de maniqueisme i establint un distanciament irònic que tregui la transcendència històrica. El principal mèrit de Cobeaga radica en com mostra la quotidianitat de les negociacions, com situa els protagonistes en moments de banalitat que els creen uns llaços més enllà de les discrepàncies i tensions. Aquest mèrit, però, xoca amb determinats moments en què la ironia vol ser l'arma per desmitificar una situació històrica i el costumisme, el recurs per trencar amb la tensió política d'allò que s'explica.

Borja Cobeaga no dubta a mostrar-nos com el dirigent socialista i el dirigent d'ETA lloguen els serveis d'una prostituta o com els desigs sexuals no reprimits poden jugar alguna mala passada. En el fons, Negociador vol i dol per establir una mirada postmoderna que alleugereixi el necessari compromís polític cap a allò que expressa. Aquesta tensió entre dos termes tan antagònics com la idea de compromís i la idea de postmodernitat crea un precari equilibri pel qual transita la proposta, sense caure mai al buit.