Premià de Mar llueix el llegat romà

Premià de Mar saldarà, en bona part, el deute pendent que té amb el seu passat més llunyà. Aquest diumenge inaugura el jaciment romà de Can Ferrerons, quinze anys després que fos trobat arran d'unes obres d'urbanització de la zona que van deixar al descobert un singular edifici de planta octogonal únic a Catalunya. L'estructura es troba en un magnífic estat de conservació i ara que està sota cobert permetrà al visitant fer un recorregut per la seva història, des que es van aixecar les primeres parets el segle V fins que es va destinar a necròpolis i va acabar desapareixent sota la sorra de la riera dos-cents anys més tard.

L'arqueòleg i tècnic de Cultura de l'Ajuntament de Premià de Mar, Ramon Coll, ha estat l'artífex d'aquesta llarguíssima gestació que va començar l'any 2000. Precisa que, de moment, l'espai s'ha habilitat per fer-hi visites concertades pendent del projecte de museïtzació que ha d'acabar de donar forma al Museu Romà de Premià de Mar. “Queda força feina per fer, però el jaciment és una joia que volíem mostrar ja”, apunta i afegeix que les visites es faran en grups d'un màxim de cinquanta persones “que podran comprovar amb detall les tècniques constructives d'aquell poble que ja utilitzava l'encofrat”. Malgrat fer tant de temps que Can Ferrerons és una realitat a Premià de Mar i malgrat que s'ha aprofundit significativament en el seu estudi, encara queden moltes incògnites per desvelar. Ramon Coll recorda que el jaciment en si, més enllà de l'edifici, data del segle I aC i ocupa unes 5 hectàrees. “L'antiga Iluro, ara Mataró, o la Baetulo romana, actual Badalona, tenien entre vuit i nou hectàrees”, detalla. Aquesta magnitud fa que els arqueòlegs treballin amb la hipòtesi que més que una vil·la rica fos un vicus o llogarret.

En tot cas, en els inicis del jaciment s'hi han trobat vestigis del conreu de la vinya i la posterior elaboració i exportació del vi. Pel que fa a l'estructura conservada, uns 550 m², Coll manté que es tractava d'un habitatge privat, amb termes i habitacions de banquet, amb el pati central com a distribuïdor dels diferents espais. “Era un edifici de prestigi, un pavelló de rebre, que copia l'arquitectura imperial de l'època Baix Imperial, i que és únic a Catalunya”, constata. Cap a l'any 450 Can Ferrerons viurà un procés de ruralització i es destinarà a activitats productives. “En aquest nivell apareixen els dipòsits i les premses de vi, les dòlies i els forns petits per treballar els metalls. Les habitacions són adaptades per a les noves necessitats”, assenyala. L'arqueòleg afirma que l'activitat gairebé és autàrquica, “hi ha molt poc material d'importació”.

La tercera fase del jaciment l'ocupa la mort. A finals del segle VI o principi s del VII es convertirà en una necròpolis. En les excavacions de l'any 2000 es van localitzar una quinzena de tombes. “Dins de les habitacions hi vam trobar quatre enterraments d'infants acabats de néixer, un fet estrany, en el món romà tardà, però possiblement vinculat a la creença que el nounat pertanyia a l'àmbit de la llar i no pas a la comunitat i no podia ser enterrat fora de la casa”, comenta. La necròpolis finalment acabarà soterrada pels sediments de les dues rieres que l'envolten, el torrent de Fontsanta i l'actual carretera de Vilassar de Dalt. Coll confia que donant a conèixer aquest llegat als premianencs “es facilita l'accés a un passat injustament oblidat, però que ens ha marcat com a comunitat”. El nou Museu Romà, a més, convida a visitar també l'acurada exposició arqueològica permanent del Museu de l'Estampació de Premià de Mar, que enllaça des de la prehistòria fins a final de l'època romana. Un luxe recentment remodelat.