Música

música

Històries que ajuden a seguir endavant

El grup garrotxí Teràpia de Shock publica el seu quart disc, ‘100.000 històries', amb algun canvi en la formació i en el so, però la mateixa força de sempre

“És el disc que hem portat més preparat a l'estudi de gravació”

Després de fina­lit­zar la gira del seu disc ante­rior, Que mai no pari (2013), Teràpia de Shock va per­dre un dels seus mem­bres fun­da­dors, el gui­tar­rista Jaume Sucar­rats, cone­gut com Suka. No va ser una rup­tura traumàtica, com ho indi­quen els agraïments del nou disc, 100.000 històries, que el grup ha dedi­cat de manera des­ta­cada al seu excom­pany: “Per totes les bones esto­nes com­par­ti­des, a tu, Suka.” “No va haver-hi cap mal rot­llo entre nosal­tres: són coses nor­mals que pas­sen després d'estar tocant junts vuit anys en un grup que reque­reix molta dedi­cació, gai­rebé exclu­si­vi­tat. En Suka ha estu­diat cinema i audi­o­vi­su­als i volia tre­ba­llar en aquest àmbit. Ell neces­si­tava un res­pir i, en canvi, a nosal­tres ens calia més canya. Però som amics de tota la vida i con­ti­nu­a­rem sent-ho”, explica el can­tant i gui­tar­rista Fer­ran Mas­segú, Massa per als amics i per a tots els segui­dors del grup, que com­ple­ten Albert Parés (baix), Gerard López (bate­ria) i, com a última incor­po­ració per cobrir la baixa de Suka, l'oso­nenc Gui­llem Soler, que ha apor­tat teclats, gui­tar­res i veus.

“La nos­tra pri­mera opció va ser con­ti­nuar com a trio, però un amic comú ens va pre­sen­tar en Gui­llem: va venir al local un dia i ens vam caure superbé. Nosal­tres no buscàvem un mer­ce­nari, sinó un mem­bre més, que estigués ple­na­ment impli­cat en el pro­jecte del grup. Fins ara sem­pre havíem estat els qua­tre de sem­pre i en Gui­llem va encai­xar molt i molt bé en la banda. Ara ja fa gai­rebé un any. Per a nosal­tres tot aquest procés ha estat gai­rebé com començar de zero i això es nota també a 100.000 històries, perquè té la mateixa ener­gia que si fos un pri­mer disc”, afirma en Fer­ran.

Un dels can­vis evi­dents a pri­mer cop d'ull és que el grup ha pas­sat de tenir dos gui­tar­ris­tes titu­lars a donar més pro­ta­go­nisme als teclats: “Aquest canvi d'ins­tru­men­tació ens ha ampliat el ven­tall de sono­ri­tats i tex­tu­res. Les gui­tar­res con­ti­nuen tenint un paper impor­tant, però ara hi ha més vari­e­tat de regis­tres, pot­ser tirant més cap al pop, però sense per­dre mai el nos­tre caràcter, amb alguns temes més rockers.” Con­ti­nuen assa­jant a la loca­li­tat gar­rot­xina de les Pre­ses, on el grup sem­pre ha tin­gut el local i la base d'ope­ra­ci­ons, però el fet que el nou com­po­nent sigui de Vic els obliga a fer assa­jos més espa­iats i inten­sius. “Ara inten­tem fer molta feina de com­po­sició al local d'assaig, i això ha pro­vo­cat que aquest hagi estat el disc que hem por­tat més pre­pa­rat a l'estudi de gra­vació.”

Les tretze cançons de 100.000 històries es van enre­gis­trar als estu­dis 44.1 d'Aigua­viva (Gironès), amb Marc Usano –pro­duc­tor dels seus dos pri­mers dis­cos, Escapa't amb mi (2008) i Tota la nit (2010)– com a res­pon­sa­ble tant de la pro­ducció com de les mes­cles. 100.000 històries es pre­senta com un disc on el grup torna “a l'essència dels seus ini­cis”, per inten­tar trans­me­tre l'ener­gia del seu potent directe.

Pel que fa a les lle­tres, aquest és un disc que parla “de superació, espe­rança, for­ta­lesa, també d'amor i de festa”, segons els mis­sat­ges pro­mo­ci­o­nals. “Passi el que passi, costi el que costi, can­vi­a­rem el demà. Passi el que passi, costi el que costi, ens farem escol­tar”, can­ten a La vida és per can­tar-la junts, un tema d'ener­gia 100% posi­tiva que obre el disc. “Junts podem can­viar-ho tot quan unim les for­ces!” (És la nos­tra història), “Si som forts, si som forts, sobre­viu­rem” (Si som forts), “Podem fer-ho entre tots, que bate­guin tots els cors” (El so que mou el món, una cançó dedi­cada als donants de sang i al Banc de Sang i Tei­xits ), i “És el sol dins d'una tem­pesta, llum entre la fos­cor, és la flor enmig de la guerra, espe­rança en temps de por” (Espe­rança en temps de por) són alguns dels mis­sat­ges que envia el grup a través de les cançons de 100.000 històries, que té com a pri­mer sin­gle i vide­o­clip la cançó homònima. “És un títol que vol subrat­llar que la nos­tra missió com a grup és expli­car les nos­tres històries a través de les cançons. Volem fer cançons que expli­quin històries, facin pen­sar i ani­min la gent”, diu Fer­ran Mas­segú. El grup també es posa seriós per par­lar de “les rela­ci­ons tòxiques i com superar-les” en cançons com ara Good bye, que acaba així: “No deci­dei­xes per mi. Ja no! Ja no em con­tro­les.”

El vide­o­clip de la cançó 100.000 històries, rea­lit­zat per Dani Fei­xas, explica “una història que no té res a veure amb la cançó, sim­ple­ment una història més”. La por­tada del disc, cre­ada pel bai­xista i dis­se­nya­dor habi­tual del grup, Albert Parés, mos­tra un collage molt punk d'imat­ges per­so­nals dels mem­bres del grup, algu­nes de la seva més ten­dra infància, al mig de símbols i ele­ments gràfics diver­sos que con­vi­den a fer-ne una lec­tura atenta per tro­bar-hi petits detalls.

La pre­sen­tació ofi­cial de 100.000 històries tindrà lloc el diven­dres 10 d'abril a la sala La Mirona de Salt, dins del fes­ti­val Stre­nes . La sala Music Hall serà, el 9 de maig, l'esce­nari de la pre­sen­tació a Bar­ce­lona, on el grup també haurà tocat el dia ante­rior dins del IV Fes­ti­val Benèfic per la Lluita con­tra la Sida que tindrà lloc a Razz­ma­tazz, amb altres grups i solis­tes cata­lans. De moment, els altres dos con­certs anun­ci­ats al web ofi­cial del grup són el del Ven­drell, el 25 de juliol, i un altre a Andorra, el 21 de novem­bre. “Per a nosal­tres és emo­ci­o­nant aquest retro­ba­ment amb el públic per pre­sen­tar un nou pro­jecte.”

El que no can­viarà en aquesta nova gira serà l'aspecte uni­for­mat, amb “camisa blanca, traje i cor­bata amb estil” –així comença, jus­ta­ment, Good bye, encara que sigui per des­criure un per­so­natge no gaire simpàtic–, que ja és la imatge de marca de Teràpia de Shock. “Man­te­nim aquesta indu­mentària perquè ens ha repre­sen­tat sem­pre com a grup i, a més, és un senyal de res­pecte al públic. I també, tot s'ha de dir, perquè no sabem què posar-nos”, con­fessa en Massa.

‘100.000 històries'
Teràpia de Shock
Discogràfica: RGB Suports Web: terapiadeshock.com Presentació: 10 d'abril a La Mirona (Salt)


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia