Adéu, parella!

Hi ha una malaltia que és fatiga crònica, un cansament d'origen psicològic. Aplicada al món artístic s'anomena: “Estar-ne fins als nassos.” I no de la creació, sinó de tot l'entramat que l'envolta: mercat, institucions, subvencions, amiguisme, inestabilitat. Res que no puguem trobar a la vida quotidiana, però sense tan fals glamur. La parella artística coneguda com Dalmau & Górriz ja n'estan tips i han decidit acomiadar-se dels seus lligams artístics. I com que una de les raons d'aquesta decisió és la dificultat d'exposar amb una certa coherència i continuïtat, i no han trobat lloc per fer-ho, es retiren amb un llibre que conté el seu últim treball Un lloc dalt (turons) d'Editorial Comba. La creació la formen un seguit de dibuixos sobre paper de bloc escolar, que el temps ha esgrogueït. També s'hi inclouen uns poemes “en castellà”, justifica Dalmau, “perquè volem que arribi a Llatinoamèrica”. Els dibuixos, seguint la línia del treball conceptual de Dalmau & Górriz, estan carregats d'ironia i mala bava “Qué difícil es ser pijo en Santa Coloma”, diu un del personatges que apareixen en les obres. Es refereix a Santa Coloma de Gramenet, localitat d'on són originaris.

El llibre de comiat té una portada en què es busca un cert anonimat: JDS LGN, que són les seves inicials, evocant la sensació de desarrelament que han notat aquests darrers anys. També té una altra connotació si en fem una traducció fonètica.

Els dibuixos, amb situacions que solen transcórrer dalt d'un turó, fan evocació a la violència, la incomunicació, la tendència a la autodestrucció, temes freqüents en els seus treballs, que solen tenir un caràcter transdisciplinari. Ells mateixos s'han definit com: “Artistes multidisciplinaris, amb projectes sobre la crítica de la imatge i la representació. La provocació, la reflexió, la interrogació i la col·lisió dels codis del món artístic i els seus paral·lelismes amb la societat mediàtica.” Amb aquesta declaració de principis ens trobem ben servits conceptualment per la parella artística.

Entre els seus Greatest hits es troben La moto, una mena de performance en què es presentaven com a artistes captaires que demanaven una almoina al costat d'una motocicleta. Eren els temps en què el Guggenheim de Bilbao exposava motocicletes.

Però el gran èxit de la parella va ser el fotomuntatge conceptual Begin the beguine, en què es podien veure imatges d'una hipotètica demolició de la Sagrada Família. La sèrie es va exposar el setembre del 2001 a la galeria Camilla Hamm. La coincidència amb les imatges de l'atemptat de les Torres Bessones a Nova York va donar a les fotografies una gran projecció mediàtica que amb el temps s'ha tirat en contra seva. “Ens hem adonat que l'art que tracta certs temes incomoda i, sense saber d'on vénen, acabes rebent garrotades”, expliquen els autors, que se senten desgastats pel buit que creuen que els fa el que entenen que és la part més mercantilista i institucional del món de l'art.

Un retrat de Puig Antich on abans hi havia hagut el monument a los caídos, la crítica a la cimera de caps d'estat a Barcelona; la distorsió de la memòria històrica; el poder eclesial quan domina àmbits polítics. Dalmau & Górriz han escrit, amb la paraula, el cos, el dibuix, la fotografia, el cartellisme i diversos suports artístics, convencionals o no, el moment social i polític que els ha tocat viure. No es desentenen de l'actualitat, només s'han afartat d'explicar-la a qui fa el sord.