J.M. Espín Amprimo

Pocs dies abans de Sant Jordi ens ha deixat el pintor, dissenyador i editor de revistes Josep Maria Espín Amprimo. Un càncer li havia minat les forces fins que va dir prou a l'hospital de Terrassa. Vell conegut d'aquest suplement, on havia publicat il·lustracions, el Josep Maria va ser un home que va viure lliure, només preocupat pels ingressos mínims i per la seva obra artística. Infinitat d'exposicions individuals i col·lectives el van convertir en un personatge fonamental en les actives sales de Sabadell durant els anys vuitanta i noranta.

Home de base, autodidacte i fet a les impremtes, Espín –que signava els quadres i les instal·lacions amb el cognom de la seva mare, d'ascendència piemontesa i francesa, Amprimo– va ser un jove revolucionari irreductible, un dels que van provocar la vaga de Sabadell als anys setanta a partir de l'inici a Unidad Hermética. Després vindrien les cooperatives de gràfiques, singularment El Pot –amb Juan Sánchez, entre altres–, que va publicar uns almanacs memorables i va fer factibles les revistes de diferent format de Vicenç Altaió i companyia. Als vuitanta dissenyaria també projectes de poesia i art per a l'escriptor Josep Maria Ripoll i ens enredaria a uns quants en projectes força ambiciosos com ara les revistes Rostr... i Trotón, la cooperativa de serigrafia Impressiona'ls i la macroexposició de mail art a l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell el setembre del 1987.

Són detalls d'una biografia que el mou amunt i avall des de la seva joventut: Àfrica, el Beirut del començament de la guerra, Egipte i també el País Basc, on va passar uns anys després del tancament de diferents plataformes a la Sabadell natal.

El recordarem com un home valent i tossut i tendre, l'amic que tots voldríem tenir. Quan va marxar de casa dels seus pares, al barri de Can Rull, va deixar una pintada a l'habitació amb el lema “Prohibit tenir raó.” Un emblema situacionista d'un home que no es rendia.