Amb la dansa i sense mapa

Avui es tanca la sisena edició del festival Sismògraf a Olot, el primer que té el subtítol de festival estratègic de Catalunya. L'objectiu és que aquesta programació desperti l'interès dels programadors i del públic cap a la dansa contemporània, una disciplina temuda, sovint, per incomprensible. Doncs la directora Tena Busquets ha insistit a fer un cartell molt ampli que respongui a demostrar que la dansa també és viable per als que dissenyen cartelleres en municipis petits i també que respongui a les expectatives dels programadors internacionals i del sector, que s'han sumat en massa perquè el Sismògraf sigui un punt neuràlgic del calendari de dansa a Catalunya. La programació, encara limitada, permetia divendres gaudir d'espectacles de dansa intensa i de divertida circdansa al carrer, així com gaudir de la provocació de Sònia Gómez; el virtuosisme ballat de Capricis; o intuir un món de percepcions i món interior a Epíleg d'un inici (amb Perejaume com un dels espectadors il·lustres, inspirador de la coreografia de Sabine Dahrendorf). El programa d'aquest Sismògraf no tenia mapa, cosa que comportava una divertida corrua d'espectadors de fora d'Olot preguntant per les places i espais. De fet, Sismògraf ha de servir perquè el públic menys experimentat s'atreveixi a afrontar-lo sense plànol, només amb la mentalitat ben oberta per captar un món de sensacions.

El festival estratègic més jove però amb un entusiasme còmplice dels companys de Tàrrega, Mostra d'Igualada, Trapezi, però també del Festival Grec, el Mercat de les Flors, el SAT!, La Pedrera o Escena Poblenou que van voler ser presents i amatents a nous projectes. L'Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya va obrir el foc amb el Consorci de Biblioteques el divendres al matí ensenyant les cinc coreografies construïdes a partir d'un llibre seleccionat pels diferents clubs de lectura. La dansa és tan variada com la literatura i, per això, Dràcula va tenir una versió narrativa (quasi teatralitzada) mentre que el Dos taüts negres i dos de blancs, de Pep Coll, va propiciar una mirada molt més geomètrica i abstracta en la coreografia de Maria Mora.

Sonia Gómez va presentar Ballarina, una peça que serveix per commemorar els seus 10 anys de companyia (a mig camí de performer i de ballarina) al saló de descans del Principal d'Olot. Una rutina de vuit exercicis que anaven transformant-se, sempre amb el punt característic de comicitat i alguna picada d'ullet a la dansa pretensiosa. Alhora que Andréane Leclerc (contorsionista d'emocions) constatava la seva versatilitat perquè ha actuat a la Fira Trapezi de circ, a Reus; al Mercat de les Flors; i també passarà avui a la sala Hiroshima de Barcelona que acull l'emergència, Cecilia Colacrai i Jorge Albuerne distreien amb un estudiadíssim muntatge Último, el baile. Des de la construcció dels seus personatges, antiherois ingenus i obsessius, fins al desenvolupament del seu moviment, ara coreogràfic, ara acrobàtic (amb el clàssic pal xinès d'Albuerne). Era una dramatúrgia fàcil de seguir, lúdica, participativa i entretinguda. Més atenció calia prestar al Onetoanother, inspirat en la mitologia grega. El treball dels dos ballarins de CobosMika alternen la dansa fosca amb la física: s'insinuen uns personatges, partits per l'espasa de Zeus i convertits en els primers bípedes humans, i es treballa un equilibri quasi circense: un treball físic esgotador.

Epíleg d'un inici és, de nou, un mapa sense indicacions concretes, amb dansa evocadora. Una obra itinerant per l'hospici d'Olot i que dóna plena llibertat a l'espectador a decidir com vol rebre l'obra. L'actor Rubén Amatllé dispara cites de Perejaume d'una poesia hermètica que navega capriciosament pel cervell del qui l'escolta. Amb la subjectivitat absoluta. Com quan es va a Olot des de Barcelona, fent la volta per Girona. Amb el GPS desconnectat i magnetitzat per la dansa volcànica del Sismògraf.