Un viatge crucial

Document de primera magnitud

El primer que s'ha de dir d'aquest text és que no es tracta de la típica obra residual d'un gran autor que havia quedat sepultada en un racó fosc del seu arxiu.  És un document literari de primera magnitud que té la seva importància històrica, humana, intel·lectual i artística.  De fet, si filem encara més prim podem afirmar, de manera incontestable, que estem davant d'una peça única, perquè és la millor crònica que existeix en castellà i en català sobre els diferents viatges que van traslladar els exiliats catalans a les Amèriques.  Els relats de viatge que van escriure Rafael Alberti, Domènec Guansé, Cèsar August Jordana, Xavier Benguerel, Josep M. Murià i molts altres, queden en un discret segon terme si els comparem amb el dietari de Bladé i Desumvila que ara surt a la llum. Gràcies a la publicació de De França a Mèxic.  Dietari de viatge, podem reconstruir amb tot luxe de detall l'anada i tornada de Bladé del seu exili mexicà, entre 1942 i 1961.  Només cal llegir primer el llibre que acaba d'aparèixer i després complementar la lectura amb Viatge a l'esperança (recollit al volum 6 de l'Obra completa), que narra una temptativa de retorn a Catalunya l'any 1956.  La pura veritat és que Bladé i Desumvila també és autor de la millor crònica del retorn, un veritable “nostos” en el sentit homèric del mot grec antic.  A partir d'ara comptem amb un gran testimoni sobre els dos sentits del viatge dels exiliats de 1939. 

Després, hem d'insistir en l'excel·lència de l'edició del text, en els dos sentits del terme.  Duxelm Editorial ha creat un volum ben atractiu per dins i per fora i, per la seva banda, Bladé i Font ha fet una feina excel·lent a l'hora de transcriure i fixar el text, anotant-lo i encapçalant-lo amb un pròleg extens que contextualitza el dietari i ens proporciona tota la informació suplementària que ens pugui convenir.

De França a Mèxic.  Dietari de viatge és un fragment més de l'immens fris memorialístic sobre l'exili que Bladé va anar creant al llarg de la seva vida a través de dietaris, autobiografies, memòries,  biografies, retrats i articles.  Si ordenem els textos cronològicament tenim un relat continuat entre 1939 i 1961 que narra el final de la guerra, la retirada a França, el primer exili francès, la travessia cap a Mèxic, l'exili mexicà, el retorn i els anys durs del nou exili, l'exili interior després del retorn definitiu a la pàtria.  Un extens cicle que es tanca sobre si mateix formant un cercle tancat.

Bladé va començar la seva carrera literària a Terres de l'Ebre com a poeta, prosista i articulista tardomodernista, amb certs contagis decadentistes i simbolistes.  La Guerra Civil va significar un sotrac definitiu que el va obligar a refundar i reorientar la seva trajectòria com a escriptor.  Sabia que era protagonista i testimoni de temps excepcionals i va voler fer de cronista de la seva època.  A més, com Gaziel, Pla i altres, va voler enriquir la literatura catalana, eixamplant-ne els horitzons i dotant-la d'un memorialisme d'alta qualitat perquè fos una tradició més sofisticada, plena i sòlida com la tradició francesa, anglosaxona i germànica.  En definitiva, Bladé va posar la seva obra al servei de les necessitats del seu país. Per aquest motiu, De França a Mèxic. Dietari de viatge té un punt de document històric de clara voluntat testimonial. Bladé volia omplir un buit perquè suposava que les circumstàncies tràgiques de la fugida d'Europa farien que molta gent es preocupés pel seu benestar i deixés de banda qualsevol intent de crònica documental. En vista dels exigus testimonis de viatge que han aparegut fins ara, sort que Bladé va prendre la seva determinació d'escriure les seves impressions.  

Testimoni i exili

Ara bé, Bladé tenia encara dues idees més al cap en aquells moments.  Per una banda, volia deixar el seu testimoni perquè servís del que Foucault anomenava la contrahistòria, és a dir, una versió dels fets que s'oposaria frontalment a la història oficial i oficialista.  I de l'altra banda, volia que aquest relat de microhistòria servís per entendre el fenomen de l'exili català in extenso. De França a Mèxic.  Dietari de viatge torna a demostrar-nos que Bladé i Desumvila és un escriptor subtil que encara no hem acabat d'entendre del tot.  La prosa de Bladé és tan natural i la seva veu és tan directa que sovint perdem de vista l'extraordinari nivell d'elaboració i sofisticació que tenen els seus textos.  En el cas concret de De França a Mèxic.  Dietari de viatge la naturalitat de la crònica ens priva de veure, per exemple, la barreja de gèneres que hi ha:  dietari, autobiografia, memòries, narrativa i llibre de viatge.  A tall d'exemple podem citar que l'episodi de la intercepció del vaixell per un submarí alemany té un tractament narratiu, mentre que les constants observacions sobre els passatgers i la vida a bord del Nyassa té més de memorial que de dietari.  

També la calidesa de la veu ens distreu i no percebem que el punt de vista del dietari es basa en un punt de tensió entre personalitat i impersonalitat.  Escriu Bladé des d'una primera persona del singular però esquivant els excessos personalistes de la majoria dels dietaris.  El dietari de Bladé vol ser individual i col·lectiu alhora, evitant els extrems de l'individualisme egotista i sensacionalista i la falsa col·lectivitat que sempre oculta posicions dogmàtiques.

Després, si ens hi fixem bé, podrem sentir el ritme harmoniós de la successió de les anotacions, formant una mena de música de les idees.  I finalment tenim un dels trets més definitoris de l'obra de Bladé:  la dualitat textual.  La prosa de Bladé sempre, sempre s'ha de llegir a dos nivells, el nivell de la superfície i el nivell de la profunditat.  Tot el text del llibre es pot llegir com un document puntual sobre una situació històrica i real de l'exili català, i, al mateix temps, es pot llegir d'una manera més universal com un estudi de la condició humana davant d'una situació límit, entesa a la manera del pensador Karl Jaspers.  En aquest sentit, hem de tenir present que Bladé, per caràcter i per formació, tendia cap a ser un mica moralista i una mica philosophe.