novel·la
òscar montferrer
Una experiència divisòria
After ve a ser una nova mostra de la novel·la rosa de tota la vida. Reprodueix a la perfecció els estereotips del subgènere i respecta amb precisió el seu estil propi. Per això, llegir-la és una experiència divisòria. Hi ha qui trobarà que la història de la Tess és la quinta essència del sentiment romàntic i hi ha qui pensarà –a la pàgina 2– que la vida és massa curta per malbaratar-la llegint estupideses.
Hi ha qui caurà en l'embruix del caràcter complex de la protagonista i hi ha qui trobarà que les persones amb problemes psicològics profunds i enquistats haurien de visitar el metge abans de voler fer res a la vida.
Hi ha qui creurà que la vida es viu en primera persona i hi ha que percebrà la incapacitat de l'autora a l'hora de parir personatges secundaris amb relleu, per petit que sigui.
Hi ha qui sabrà que la passió no necessitat garlandes i hi ha qui detectarà la més que sorprenent pobresa del repertori lèxic i de la capacitat narrativa de l'autora.
Hi ha qui veurà en After una novel·la imprescindible i hi ha qui la llençarà al contenidor –al blau, al del paper– per evitar que algú pugui prendre-hi mal.
Hi ha qui veurà un homenatge en la quasi còpia de Cims borrascosos que és After –que també viola l'esperit d'Orgull i prejudici– i hi ha qui pensarà a dur la Todd al Tribunal Internacional de Justícia de la Haia per haver comès crims contra la humanitat i contra els arbres en no haver-se conformat a viure el moment After en l'entorn de les xarxes socials: el paper només ho hauria de suportar tot si es parlés dels diaris.
Hi ha qui entendrà la protagonista com a una persona capaç d'estimar amb intensitat desmesurada i hi haurà qui tindrà clar que la Tess va més calenta que la pipa d'un indi després d'una sessió que acabi a altíssimes hores de la matinada.
Hi ha qui trobarà que tothom riu tota l'estona perquè la felicitat és encomanadissa i hi ha qui començarà a creure que el personal dels Estats Units pot estar immers en les cavernes de la histèria més irremeiable.
Hi ha qui... i hi ha qui... perquè, a la vida, hi ha de tot i en aquest món de mones hi ha més bèsties –lectores– que persones –lectores.
Fetes les constatacions, les consideracions. En primer lloc i amb molta distància en relació al segon lloc, cal compadir la traductora. La professió està com està i, sí, traduir After és part de la feina, però també és cert que la crueltat i el sadisme infligits no tenen bona premsa. En segon lloc, cal no descartar que la Todd sigui una crac: potser és prou intel·ligent per saber què vol el mercat i prou bona per oferir-li droga cent per cent pura i enriquir-se amb el procés. En tercer lloc, que After hagi obtingut més de mil milions de lectures en línia –fins al moment en què es va redactar la promoció publicitària– obliga a pensar que... Bé... Obliga a no perdre l'esperança en un futur que serà més bo que el present perquè serà diferent –tot i que, posats a pensar, hi ha qui...