Venjança multiplicada

Facin els seus càlculs: una dotzena de superherois bons que volen salvar el món i tres de malvats que volen destruir-lo, cadascun amb la seva parcel·la de patiment i glòria. Això és, en resum, Vengadores: la era de Ultrón. Hi ha molta acció, sovint amb diversos protagonistes lluitant simultàniament; una gran quantitat d'efectes especials; 140 minuts de pel·lícula, i un pressupost aproximat de 250 milions de dòlars. La nova superproducció de Marvel s'estrena avui (també en 3D) en pantalles de tot l'Estat, i arriba després d'aconseguir uns primers resultats de taquilla prometedors (201 milions de dòlars en 44 països, entre els quals no hi ha els EUA) i una bona acollida de la crítica (més sorprenent en aquest cas). Mitjans de prestigi com The Guardian i Variety han lloat la pel·lícula, tot i que no han faltat també algunes veus de la crítica en contra.

Segona superproducció que adapta al cinema el popular còmic Los Vengadores, aparegut el 1963, ha estat produïda per l'estudi Marvel i Disney, i vol seguir la petja de l'èxit de Marvel Los Vengadores (2012). Per això compta de nou amb Josh Whedon, guionista i director del primer film, que repeteix funcions en la segona part. El repartiment l'encapçala Robert Downey Jr (Tony Stark/Iron Man), juntament amb Chris Evans (Capità Amèrica), Chris Hemsworth (Thor) i Mark Ruffalo com a Hulk. Els acompanyen Scarlett Johansson en el paper de La Viuda Negra i Jeremy Renner coma Ull de Falcó. Samuel L. Jackson, Don Cheadle i Stellan Skarsgård enllustren també el repartiment de superherois, mentre que al costat fosc hi ha James Spader, que interpreta Ultrón, Aaron Taylor-Johnson i Elizabeth Olsen.

L'argument és complex, però alhora fàcil de seguir si es prescindeix de tecnicismes i detalls. Finalment, es tracta de l'eterna lluita entre els bons i els dolents, que Hollywood situa gairebé sempre al voltant d'un mateix objectiu: la destrucció (o la salvació) de la Terra. Tony Stark (Iron Man) intenta reactivar un programa per mantenir la pau, però la cosa no surt bé, i els superherois més poderosos s'hauran d'enfrontar al malvat Ultrón.

La superpoblació d'herois amb poders recorda X-Men, una altra creació de Marvel. Ja se sap que Hollywood repeteix una vegada i una altra les fórmules que funcionen. El film inclou escenes amb càmera subjectiva que semblen sofisticats videojocs, veiem assaltar una fortalesa defensada per milers de soldats, arrencar una ciutat sencera i fer-la volar cap al cel per convertir-la en un meteorit, destrossar edificis i carrers plens de gent (gairebé sense baixes humanes)... En fi, tot un catàleg de destrucció que no va a més gràcies als nostres superherois.

Una de les –escasses– novetats que presenta aquesta entrega és la presència de Wanda Maximoff, germana bessona de Pietro Maximoff, que fa costat a Ultrón i té un poder sinistre: entra a la ment dels superherois i els fa lluitar entre ells. Una novetat relativa: a El senyor dels anells, per exemple, veiem estratagemes similars del mag Sàruman contra el rei Théoden. Una altra novetat, més sorprenent, és la destrucció d'un gratacel al cor de Manhattan. Sense ningú a dintre, això sí (està en construcció i no hi ha cap obrer). Però les imatges són sorprenentment semblants a les que vam contemplar horroritzats l'11 de setembre del 2001. Catorze anys després, sembla que la societat nord-americana comença a superar el trauma i a estar preparada per reviure les imatges en clau de ficció d'entreteniment.