Llibres

memòries

xavier serrahima

El país que hem anat fent

Poca ha viscut molt i té molt a explicar

Quan hom es deci­deix a escriure unes memòries, senyal que ha vis­cut molt i que té interès a com­par­tir les seves experiències amb els altres; que con­si­dera que convé dei­xar constància d'allò que li ha succeït per a conei­xe­ment dels que han vin­gut després d'ell i dels que vin­dran més tard.

Que en Josep Poca Gaya ha vis­cut molt, que ho ha fet en llocs molt diver­sos i sofrint per tot un seguit de can­vis que l'han dut de la Seca a la Meca d'aquesta Cata­lu­nya nos­tra, con­ver­tint-lo en un espec­ta­dor que té molt a expli­car ens ho con­firma Josep Mas­sot i Mun­ta­ner al seu pròleg: “Gosa­ria dir que es tracta d'un lli­bre impres­cin­di­ble per a enten­dre de prop les trans­for­ma­ci­ons que s'han anat pro­duint en l'Església catòlica del nos­tre país [...] i per a pene­trar en els ter­renys a vega­des una mica mis­te­ri­o­sos del món de l'edició i sobre­tot del món de la política de cada dia.”

Amb la seva obra, l'autor ens duu des del seu nai­xe­ment a l'Espluga Calba fins a la seva ben meres­cuda jubi­lació a Bonas­tre, tot pas­sant per la seva infància, per la seva estada als semi­na­ris de Tar­ra­gona i Sala­manca –tan dife­rents com ho són els caràcters català i cas­tellà–, pels seus dies de capellà, pel seu encon­tre amb l'amor de pare­lla –“havent reco­ne­gut que sen­tia esti­mació per una per­sona [...] havíem deter­mi­nat tirar enda­vant el nos­tre com­promís d'amor sin­cer i veri­ta­ble, encara que, natu­ral­ment, allò com­portés haver-me d'allu­nyar de la meva missió sacer­do­tal”–, per les seves cada vegada més impor­tants tas­ques edi­to­ri­als i per la seva feina política: “[sóc] un ‘home de país', el qual con­si­dera els par­tits només com a eines de tre­ball con­ve­ni­ents [...] per dur a terme una deter­mi­nada política”.

Des d'un punt de vista que mes­cla a parts iguals el con­ven­ci­ment, la fe, la mora­li­tat, la defensa incon­di­ci­o­nal de la justícia i de l'equi­tat, la fide­li­tat als prin­ci­pis, l'estima per la terra que el va veure néixer, l'amor per la llen­gua que el defi­neix i ens defi­neix –“Al meu país sem­pre em diri­geixo en català a tot­hom i només, quan l'altre m'ho sol·licita i veig que hi ha motius, li parlo en la seva llen­gua”–, Poca ens ofe­reix una visió polièdrica i autèntica d'un temps i un país que, mercès a les grans trans­for­ma­ci­ons que ha sofert Cata­lu­nya d'un temps ençà, és tan llunyà com pro­per alhora: del país que hem estat i que, pot­ser, ens durà molt més lluny, encara.

Un capellà gens clerical, un polític poc polític
Josep Poca Gaya
Editorial: Abadia de Montserrat Pàgines: 200 Preu: 19 euros


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia