Woody Allen al Borsí?

Revolta al món de l'art

Al món de l'art li ha caigut com una dutxa d'aigua freda la notícia d'un possible Museu Woody Allen a l'antic edifici del Borsí, fins fa pocs anys antiga Escolla Llotja, edifici noble construït al carrer Avinyó per Evarist Arnús, assessor financer de la burgesia barcelonina, que Frederic Marés adaptà a escola de belles arts i que tenia com a destí albergar l'Institut Superior de les Arts que preveu la darrera Llei d'Ensenyament de la Generalitat, amo de l'edifici. Noble, magnificent, al cor de la ciutat, és cobejable. La seva història és cultura i economia, burgesia i anarquisme, paradoxes ideològiques d'una ciutat que s'ha mogut a batzegades, i ara, la del controvertit model turístic.

Woody Allen i Barcelona

Ningú no pot negar l'estimació que Woody Allen té per Barcelona. Hi ha rodat pel·lícules, hi toca el clarinet i s'hi troba bé. Cal sentir-se'n, doncs, orgullosos. Que Woody Allen vulgui fer-se un museu/mausoleu a la ciutat que estima també és una projecció de la seva estimació. El seu poder mediàtic reconegut arreu del món i la seva fortuna li permetrien posar el seu projecte de museu a qualsevol ciutat del món. A Barcelona, Allen podria adquirir qualsevol solar i construir un edifici pel millor arquitecte del món, comprar un edifici nou o vell i situar-hi el museu, si creu que Barcelona és la millor opció. Però cedir un edifici públic que és part de la nostra història com a ciutat i com a comunitat artística per a un projecte privat de renom conduït per Mediapro, encara que siguem pobres i la Generalitat tingui aigua fins al coll, mereix una digna reflexió.

El Borsí

És dels pocs edificis que encara queden em mans de la Generalitat. La precarietat de la cultura al nostre país ens mostra que, com en la resta de productes que fabriquem, importem més que exportem. Un cop més sembla que ens deixem enlluernar pel glamur forà. Sense treure cap mèrit al senyor Allen, a Barcelona mateix té moltes altres opcions de fer un museu exclusivament privat, de cap a peus, sense tocar el Borsí. Si vol, pot. Qualsevol concessió de l'estament públic a aquesta proposta que ens han dibuixat els mitjans de comunicació, tindrà la reprovació del sector cultural sencer i qui sap si també del financer.