Les febleses del sistema sanitari

En la majoria de ficcions sobre temes mèdics, com ara les sèries House o Anatomía de Grey, el focus d'atenció sol centrar-se en els relats humans que sorgeixen a l'interior de l'hospital. Els metges són els herois que afronten els casos, sense reflexionar en cap cas sobre quines són les condicions del seu treball, quina és la pressió que reben o dins de quines polítiques sanitàries exerceixen la seva feina. Hipócrates, de Thomas Lilti, sembla que és l'excepció a aquesta regla. És una ficció mèdica que es desenvolupa tota a l'interior d'un hospital i allò que preocupa el realitzador és la feina dels metges. Hipócrates està feta per un jove metge que va treballar al mateix hospital on ha rodat la pel·lícula. El tema de fons és el sistema sanitari francès, la política de retallades, la pressió social, però no s'oblida de reflexionar de quina forma, a vegades, el corporativisme mèdic pot anar contra els interessos del pacient.

El protagonista de la història és un jove resident d'un gran hospital. Ha entrat a treballar al centre perquè el seu pare és un alt càrrec sanitari. A l'hospital hi ha un altre resident algerià que intenta obrir-se camí en la professió. La pel·lícula descriu el dia a dia del treball dels residents, però se centra en dos casos que provoquen un trasbals dramàtic. El primer és l'ingrés d'un home alcohòlic que mor d'un atac de cor perquè el jove internista no ha pogut fer-li un electrocardiograma perquè la màquina que l'havia de fer no anava bé. El segon és una vella amb càncer terminal que després d'entrar en coma és reanimada pels metges, però els familiars creuen que la reanimació és inútil i amb l'ajuda del jove resident i el seu amic algerià acabarà desconnectada de la màquina que la manté en vida. Els dos casos plantegen problemes ètics sobre la responsabilitat dels joves metges, les seves dificultats per assumir la pressió del centre i les contradiccions pròpies de la feblesa humana. A més de generar una intriga de caràcter melodramàtic, el que interessa a Litli és si el pacient amb l'atac de cor va morir per negligència del metge o d'un sistema que per culpa de les retallades no tenia a punt els aparells. També vol parlar de com certes actituds ètiques són utilitzades per menystenir el treball dels nouvinguts.

Hipócrates ha estat un dels grans èxits del cinema francès de la temporada. La pel·lícula té el risc de voler tractar massa coses, però no deixa de ser una eficient sorpresa. Probablement és una de les poques obres sobre el món de la medicina feta des de dins i que assumeix les contradiccions polítiques del sistema.