etcètera
núria puyuelo
Els barris vells i dels afores
Aquests dies de campanya electoral hem sentit moltes promeses per part dels candidats per millorar el municipi on vivim. Si ens entreteníem a llegir els programes electorals, en alguns d'ells s'incloïa com a proposta fer millores al casc antic del municipi, ja sigui per rehabilitar-ne les façanes o per restringir-hi la circulació de vehicles.
En català, però, és incorrecte parlar del casc antic perquè es considera un calc del castellà (casco antiguo). Per referir-nos-hi, hem de fer servir altres fórmules, com ara nucli antic, barri antic o, fins i tot, centre històric o part vella.
En català, la paraula casc vol dir “peça de l'armadura que cobria i resguardava el cap”. A partir d'aquest significat el mot ha pres altres sentits per metonímia, com ara el casc d'un barret, és a dir, la copa del barret; el casc d'un cavall, l'unglot del cavall; un casc d'arengades, és a dir, un barril d'arengades, o també significa un envàs de vidre per contenir i transportar líquids.
Ara bé, en castellà la paraula casco té dos significats més que el català no recull. L'un és el conjunt d'edificacions d'una població, el casco urbano que comentàvem, i l'altre és el cos d'una nau o un vaixell, que en català cal anomenar buc, així com el conjunt de parets que limiten l'espai que ocupa una casa, que és el buc o la carcassa d'una casa, i no el casc del vaixell o el casc d'una casa.
Així doncs, si els futurs alcaldes volen rehabilitar la part antiga de la ciutat, hauran de posar ordre al nucli antic i no pas al casc antic.
Una altra part dels municipis on s'acostumen a fer propostes electorals és al voltant de la població, en aquest cas per anunciar millores en l'accés al poble o per als barris més perifèrics. En aquest punt és important recordar que en català diem els afores de la ciutat, i no les afores.