Esclat a Balaguer

va escla­tar a Bala­guer com vuit dies abans havia fet al para­nimf de la Uni­ver­si­tat de Cer­vera. Es tracta d'uns arran­ja­ments musi­cals de molta qua­li­tat sobre melo­dies popu­lars d'ori­gen àrab i anda­lusí que oxi­ge­nen i reno­ven el reper­tori de cançó coral del país. És un espec­ta­cle que, si gira, pot dei­xar petja arreu del país. Difícil de repe­tir si no és amb el con­junt amb què s'ha ofert aquesta vegada, perquè exi­geix un cor fle­xi­ble, bons solis­tes vocals, ins­tru­men­tis­tes capaços i direcció impe­ca­ble, com va ser el cas.

Xavier Puig, en un escrit que titula Res­sons de l'Al-Anda­lus, explica que bona part de les melo­dies del pro­grama es tro­ben reco­lli­des per Pedrell, Higini Anglès, l'Obra del Cançoner Popu­lar i Josep Cri­villé, i que «han estat tra­di­ci­o­nal­ment igno­ra­des, ja sigui per les seves difi­cul­tats vocals, com­pren­si­ves (fugen del dia­to­nisme dels modes clàssics), o per raons cul­tu­rals i polítiques, i s'ha ten­dit més al reper­tori popu­lar estàndard, de caire cen­tre­eu­ro­peu, basat en històries piri­nen­ques». I d'aques­tes melo­dies que s'hau­rien pogut donar amb cri­te­ris històrics, quasi des­pu­lla­des, amb veu i algun ins­tru­ment de corda, en va sor­gir la idea de con­fiar-ne els arran­ja­ments a tres com­po­si­tors actu­als, la qual cosa va donar lloc a «ver­si­ons noves, de llen­guatge con­tem­po­rani, per a cor mixt, can­ta­ors solis­tes i grup ins­tru­men­tal». Les dues pri­me­res, una Cançó de llau­rar ori­ginària de Biosca (Segarra) i Casa­ment des­fet per una desgràcia, de la Ivorra també segar­renca, arran­ja­des, res­pec­ti­va­ment, per Xavier Puig i Josep Lluís Guz­man-Antich, ens van fer entrar ins­tantània­ment a la glòria, on la can­ta­ora Sílvia Pérez Cruz ens va com­moure amb un «plo­rava» quasi engo­lit i mati­sat fins a la mil·lèsima. Feliu Gasull, l'altre com­po­si­tor i també inte­grant del con­junt ins­tru­men­tal, va con­fe­gir una obra ben con­tem­porània amb el pre­text del tema Cançó de pan­dero, pro­vi­nent de Tàrrega, i que va sonar amb una rotun­di­tat rítmica i tímbrica excep­ci­o­nals. Una flor prompte és mar­cida, de Marçà (Pri­o­rat); un Tes­ta­ment d'Amèlia de melo­dia dife­rent de la més divul­gada, de l'Alei­xar (Baix Camp); la Jota i fan­dango, de Tor­tosa, i un Comte Arnau són les que des­ta­caríem d'un con­junt de pro­pos­tes totes interes­sants. Els can­ta­ors foren la men­ci­o­nada Sílvia Pérez Cruz i Eli­seo Parra. Els ins­tru­men­tis­tes, a més de l'esmen­tat Gasull a la gui­tarra, foren Olvido Lanza, violí; Igor Cor­ta­de­llas, oboè; Dimi­tri Pso­nis, buzuki, san­tur i per­cus­si­ons àrabs, i Xavier Puer­tas, con­tra­baix. Tots òptims, així com el cor.