Poètica de les barriades

Agafo una novel·la i llegeixo: “Reme es una vieja indecente que viste con harapos y deja que el pelo le crezca sobre los hombros como la mala hierba.” A l'acte intueixo que aquesta tal Reme em caurà bé i té una bona història per explicar-me. La intuïció no em decep.

És així. A través de 264 pàgines acabo sabent que és una de les primeres habitants d'un barri de cases barates d'una ciutat espanyola com tantes altres. Hi arriba als seixanta, atreta pel barri promogut per Acció Catòlica, i s'hi manté fins a l'actualitat, quan ja és un gueto poblat per petits traficants de tecnologia, activistes despistats amb ànima romàntica i mares desesperades perquè la droga els ha robat els fills. Tot fa un gir quan Reme es planta i vol deixar d'obeir, vol ser lliure, vol sortir de tanta misèria i tanta passivitat. És així com es converteix en l'heroïna d'una revolta i ho fa perquè, per casualitat, s'ha sentit picada pel cuc de la literatura i la seva visió del món s'ha transformat.