gabinet de curiositats
artur ramon
Paul Strand, a Madrid
Cau foc del cel blau de Madrid. Passejo per Recoletos després de veure la mostra de dibuixos de Carducho a la Biblioteca Nacional. Encara tinc la imatge del dibuix del diable amb cara de monstre i mans de Hulk, llapis carbó i clarió sobre paper blau, fixada en la retina quan ensopego amb una exposició de fotografies de Paul Strand a la Fundació Mapfre.
Provinent d'una família de Bohèmia, Strand va néixer a Nova York el 1890. Amb 12 anys el seu pare li va regalar la primera càmera i dos anys després coneixeria Lewis Hine, que feia fotografies dels immigrants que arribaven a Ellis Island. Aquesta relació juntament amb l'amistat que faria amb Alfred Stieglitz, director de la Galeria 291, que el va introduir a la prestigiosa revista Camera Work, van ser les seves dues grans influències.
Retrats de color sèpia
Em fascinen els seus retrats de color sèpia en primer pla, retallats i íntims, plens de sensualitat. I la manera com tracta la psicologia de cada retratat amb una dignitat lloable i una puresa poètica, màgica, especialment en la sèrie que va dedicar a la seva dona, Rebeca. N'hi ha una que triaria entre totes: la imatge en primer pla del seu rostre angulós i androgin i la brillantor del seus ulls de mel. Formes anàlogues a les que va dedicar a l'arquitectura dels indrets on va viatjar de Manhattan a Ciutat de Mèxic. Surto revitalitzat de la mostra: l'art sempre té alguna cosa d'espiritual, mística.
Mentre continua fent una calor d'estiu i un sol núvol blanc es retalla en aquest cel del centre de la pell de brau, penso que aviat podrem disfrutar de mostres com aquesta a Barcelona.