El monstre i la terra dels somnis

L'any 1963, el dibuixant Maurice Sendak va publicar una breu novel·la gràfica titulada D'on vénen els monstres, en què explicava la història d'un nen, Max, que viatjava a una illa misteriosa on vivien els monstres que havien alterat els seus malsons. El nen aventurer va ser nomenat rei de tots els monstres perquè era considerat més terrible que tots ells, i es va adonar que les figures terrorífiques probablement no ho són tant com ho representen. En certa manera, Sendak feia efectiva la màxima de Mary Shelley a Frankenstein segons la qual la criatura monstruosa no era malvada per naturalesa, sinó perquè era diferent i estava sola.

Qui se senti familiaritzat amb el conte de Sendak pot trobar-se amb la curiosa sorpresa que Campaneta i la llegenda de la bèstia, cinquena pel·lícula de dibuixos realitzada amb la fada com a protagonista, ens explica la història d'un monstre que arriba al regne de les fades i crea una situació de desconcert. En el país de les fades de Mai Més no hi viu ni el capità Garfi, ni els pirates, ni Peter Pan. Ens trobem en una vall on viuen les fades voladores, entre les quals hi ha Campaneta. La presència de la figura monstruosa crea una rivalitat entre les minúscules fades. Un grup de fades conegudes amb el nom de Scouts tenen la teoria que cal capturar el monstre per preservar l'harmonia del país, mentre que un altre grup encapçalat per Campaneta considera que la bèstia és bona i que el que provoca inquietud no és altra cosa que la seva diferència.

El nou capítol de la sèrie sobre Campaneta busca el públic infantil més petit per explicar un relat simple que parla d'on vénen les pors infantils. Max, el protagonista del relat de Maurice Sendak, va enfrontar-se al dilema, mentre que Campaneta busca establir altres formes de consens.