Una nova manera de llegir poesia

Laura Pérez Vernetti, Laura, (Barcelona, 1958) és una dibuixant i guionista que ha seguit una trajectòria en el camp de la historieta lligada a establir ponts entre la literatura i aquest mitjà. De fet, sempre ha estat vinculada a guionistes amb sòlida estructura narrativa i molta cura lingüística com són Antonio Altarriba, Felipe Hernández Cava o l'italià Lo Duca. També ha adaptat al còmic relats d'escriptors o pensadors com ara Kafka, Thomas de Quincey, Dylan Thomas, Borges, Aristòtil, Maupassant, Carl Jung, Stevenson, Maiakovski o Pessoa. D'aquests dos darrers n'ha fet una biografia en vinyetes (El caso Maiakovski i Pessoa & Cia). “No en tenia consciència fins que vaig concloure l'obra, però vaig ser la primera adaptadora de Pessoa en còmic”, explica l'autora, que, sense adonar-se'n, ha obert camins d'exploració entre la historieta i la literatura; en el cas de la seva darrera obra, Poémic (Luces de Gálibo), entre el còmic i la poesia. Laura ha il·lustrat els poemes de Ferran Fernández en un format fins ara inèdit, el de la tira de còmic.

Laura ha triat aquest autor per la naturalesa de la seva obra, que permet amb poques vinyetes donar imatges a tota la composició. “No tots els poemes es poden adaptar, han de tenir una determinada estructura. I dins d'un determinat autor no tots els poemes serveixen. D'entrada les frases llargues dificulten l'adaptació”, explica la dibuixant, que va començar a publicar en els primers anys de la revista underground El Víbora.

El llibre ha estat editat en format apaïsat, característic de les tires de còmic. Cada poema pot tenir entre quatre i vuit vinyetes i cada frase correspon a una vinyeta. Respectant les convencions del mitjà, el text se situa dins d'una vinyeta com si es tractés dels diàlegs d'un tebeo.

Laura explica que ha fet adonar a uns quants poetes que la seva poesia segueix una estructura narrativa molt similar a la d'un còmic: té un inici, un desenvolupament i una gag final. “Jo els dic que és la influència de les seves lectures de tebeos, però pels literats, encara ara, és difícil de reconèixer com a influència els tebeos, els consideren com una expressió amb molta menys categoria. Fins i tot ara que sembla respectar-se molt més gràcies a la novel·la gràfica”, explica

Com a resposta a la seva proposta ja ha tingut referència d'altres dibuixants que busquen poemes per adaptar-los. Ella mateixa ho està fent, indagant entre els poemaris per continuar explorant sobre la poesia en imatges.