El Clownia es consolida

Diu el tòpic que la segona edició de qualsevol esdeveniment és la que en marca el futur, sobretot si la primera va ser un èxit. Un cop passada l'embranzida inicial, és quan es pot veure si aquest esdeveniment pot arrelar de veritat. Per al Clownia, doncs, mantenir la força del primer any era una missió complicada, però el festival impulsat per Txarango ha aconseguit superar amb nota la prova amb un nou ple absolut.

Des de divendres, Sant Joan de les Abadesses, un municipi de poc més de 3.000 habitants, va veure doblada la seva població. Milers de visitants d'arreu del país hi arribaven per gaudir de dos dies de música, circ i festa. La mitjana d'edat –com a mínim dels que van decidir acampar-hi– amb prou feines arribava als vint anys, un exèrcit de joves que es mesclava entremig dels veïns, que rebien el festival amb els braços oberts.

Els concerts matinals a la plaça del poble eren la millor mostra de la perfecta sintonia entre el municipi i el festival. Els veïns es barrejaven amb aquells que havien vingut expressament per a la cita i omplien la plaça com poques vegades s'ha omplert. Ni la calor ni l'hora eren impediment perquè el públic s'entregués en cos i ànima a les primeres propostes del dia, especialment dissabte, amb The Sey Sisters i, sobretot, Di-Versiones.

La columna vertebral de la programació, però, arribava a les tardes al recinte del festival, allunyat del centre. Tot estava cuidat fins a l'últim detall. A l'exterior, unes atraccions artesanals servien per entretenir els més petits mentre que, a dins, tallers de malabars, sessions de risoteràpia i jocs per als nens es combinaven amb els primers concerts, espectacles de circ i actuacions d'artistes com Leo Bassi.

Enguany, Txarango havia fet una aposta per internacionalitzar la cita i havien inclòs en el cartell propostes com els francesos Babylon Circus, els suecs Hoffmaestro i els japonesos Caribbean Dandy, tres noms majoritàriament desconeguts però que van sorprendre a més d'un. L'èxit més absolut, però, se l'endurien les formacions catalanes.

La primera nit, La Pegatina van ser els grans triomfadors. Clownia els esperava amb ganes i el públic hi va deixar fins la darrera gota de suor, tot cantant, ballant i saltant, tant amb els temes del seu darrer disc, Revulsiu, com amb els clàssics de la banda de Montcada. Aspencat també hi van deixar mostra del seu bon moment amb un concert apoteòsic i, juntament amb Zoo, van demostrar que la música en valencià gaudeix d'una salut de ferro.

Ara bé, cap banda va poder competir amb els amfitrions. Txarango van portar l'eufòria més desfermada al recinte. Els músics tocaven a casa i, després d'una setmana intensa de treball, no podien amagar l'emoció. Amb una energia sorprenent van comptar amb uns convidats de luxe: l'Elèctrica Dharma. La banda va unir-se als del Ripollès durant un parell de cançons abans d'interpretar conjuntament La presó del rei de França. Era la cirereta a dos dies intensos i carregats d'emocions.