Opinió

motacions

màrius serra

Credencer

AMonistrol de Montserrat assisteixo a una representació abreujada del ball del Bo-Bo, una dansa antiga documentada des de mitjan segle XVII que consta de contrapàs, passeig galant, punteig de vaivé i sardana saltada. Se'n diu del Bo-Bo perquè els administradors de la dansa són periòdicament escollits per un moderador que pronuncia el nom de cadascun i en demana l'aprovació al poble. La fórmula és un referèndum de pregunta clara: “És bo?” La resposta és, sempre, “Bo” (tot i que podria no ser-ho, i llavors si hi hagués cap recança, el poble hi posaria pegues tot responent “Pega!”). D'aquí el Bo-Bo. El moderador que fa la consulta és l'anomenat Credencer, un terme administratiu antic que designava els escrivans que portaven el llibre de credença d'una confraria, per exemple. Credença prové del terme llatí credentia, que vol dir confiança. Curiosament, la credença també designa una tauleta auxiliar on es posen els objectes que cal tenir a mà per al servei de taula i, per analogia, la tauleta propera a l'altar on els sacerdots posen els elements litúrgics. Aquest ús tan curiós prové d'un costum adoptat pels senyors italians que temien ser enverinats: feien tastar el menjar a un servent abans de servir-lo. De la credença entesa com a prova de confiança, el mot va passar a designar la tauleta de servei per metonímia. El Credencer monistrolenc, però, ni emmetzina ningú ni porta tauleta. Es limita a triar els balladors del Bo-Bo que seran posteriorment dirigits pel Porrer (o Macer), dit així perquè branda una gran porra per mantenir l'ordre com qui mostra la credencial.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.