La sèrie negra de Jules Feiffer

Jules Feiffer és un dels dibuixants satírics i humoristes gràfics més importants del segle XX; poc conegut a casa nostra potser pel fet que el gruix de la seva obra l'ha dedicat a satiritzar l'actualitat política i social del seu país, sense cap personatge fix i recognoscible.

La premsa escrita ha estat l'hàbitat més freqüent dels dibuixos de Feiffer, que ha posat en solfa els esdeveniments més importants de la història del seu país amb el seu càustic sentit de l'humor, i que va guanyar el premi Pulitzer per la seva sèrie The Village Voice. Però aquest il·lustrador també ha publicat llibres infantils, ha estrenat obres de teatre i ha escrit diversos guions cinematogràfics per a diversos directors, com Mike Nichols (Conocimiento carnal), Robert Altman (Popeye) i Alain Resnais (I want to go home).

El 2014, a la gens menyspreable edat de 85 anys, Jules Feiffer va publicar una rara avis dins el conjunt de la seva obra, que ara edita el nou segell Sapristi. Es tracta de Matar a mi madre, una novel·la gràfica inserida en el gènere negre, que Feiffer dedica a algunes de les seves fonts d'inspiració: els historietistes Will Eisner –de qui va ser col·laborador– i Milton Canniff, els novel·listes Dashiell Hammett, Raymond Chandler i James M. Cain, i els cineastes John Huston, Billy Wilder i Howard Hawks.

Amb un estil gràfic molt dinàmic i sintètic, gairebé esbossat, i amb uns diàlegs tan esmolats com els d'una novel·la hardboiled, Feiffer recorre algunes dècades de la història del seu país i basteix una complexa trama amb detectius, femmes fatales, adolescents esbojarrades, pinxos, boxejadors, ballarins de claqué i estrelles de Hollywood. Llegint Matar a mi madre, gairebé es pot escoltar la música de jazz, sentir el sabor de l'alcohol i ensumar l'aroma del tabac.