L'increïble superheroi minvant

En el clàssic de Jack Arnold L'increïble home minvant, la reducció del protagonista feia que el seu univers quotidià es convertís en un espai inquietant. Allò terrible eren els mobles, els objectes domèstics, les tisores. En una de les millors escenes d'Ant-Man, veiem com el lladregot Scott Lang es troba amb un estrany vestit de superheroi. Tan bon punt l'heroi es posa la disfressa, comença a decréixer fins a transformar-se en una formiga atòmica. L'home no ha descobert els superpoders del vestit, ni la capacitat de reduir-se i créixer. L'únic que sap és que tot allò que abans era quotidià ara resulta estrany i inquietant. Té por que el succioni una aspiradora, tem les passes dels vianants i no vol ser engolit per un gos.

Alguna cosa del vell univers de Jack Arnold es filtra en una producció Marvel, signada per Peyton Reed, un cineasta que fa uns anys va jugar a imitar les comèdies de Doris Day i Rock Hudson en la memorable comèdia retro Abajo el amor. L'univers Marvel, però, no es basa en la vella cinefília, es preocupa que els seus productes –els superherois– funcionin, generin misteri i atracció. Ant-Man havia nascut com una pel·lícula amb un cert escepticisme, ningú acabava d'entendre per què la probable nova incorporació de la família dels venjadors havia de ser un home formiga. Peyton Reed ho explica en un film de factura clàssica que comença com un thriller, segueix com una faula de ciència-ficció i acaba amb la clàssica baralla entre el bé i el mal mentre es posa en joc la idea de salvar la humanitat.

Per marcar aquest camí, Ant-Man segueix l'esquema clàssic de presentació del superheroi, el descobriment dels seus poders i la lluita contra l'amenaça que genera qui disposa dels contrapoders. En aquest cas qui vol convertir el món en un espai de maldat és un científic que pot crear un contrapoder de l'home formiga i a partir de la miniaturització pot generar el caos. Darrere la formulació apocalíptica que planteja Ant-Man també hi ha l'ombra d'un altre clàssic de la ciència-ficció dels anys 50, Them! de Gordon Douglas, en què les formigues es proposen destruir la terra.

Ant-Man funciona molt bé en la primera part del metratge, quan es crea un complot/trampa perquè un lladregot de segona es converteixi en l'home formiga. En canvi no pot evitar caure al final en l'excés propi del gènere. També resulta curiós el càsting, en què Michael Douglas interpreta un científic penedit i Evangeline Lilly, retornada de Perdidos (Lost), exposa el seu nou look.