Mataró homenatja ‘El Bequetero' amb una Filà

Comptar fins a quinze és un clàssic a Mataró: per Santes i ja gairebé tot l'any. Però aquest fet no és casual i té unes arrels que provenen del País Valencià. Allà, fa 73 anys, Gustavo Pascual Falcó va compondre una peça titulada El Bequetero que va servir per a les festes de moros i cristians que es feien a la localitat de Cocentaina. Els orígens d'aquesta peça amb Mataró es remunten a ara fa més de tres dècades, quan un grup de mataronins va viatjar fins a terres valencianes per trobar la música que havia d'esdevenir la banda sonora de la festa major de les Santes. El 1980, va venir per primer cop a la capital del Maresme la Societat Musical Mestre Orts Gaianes i, des d'aleshores, El Bequetero ha passat de pasdoble a himne per a tots els mataronins. Coincidint amb el 2015, Mataró va crear la Comissió Any Bequetero, que entre altres accions té una exposició a Can Palauet que es pot veure fins al 29 de juliol. Però el plat fort d'aquest any tan singular per a la capital del Maresme es va viure ahir al Teatre Monumental de la ciutat. I és que Mataró es va vestir de llarg per retre homenatge a la banda valenciana que des del 1980 fins al 2003 va tocar infatigablement El Bequetero quan la ciutat celebrava la seva festa major: la Societat Musical Mestre Orts de Gaianes. L'alcalde, David Bote (PSC), i el regidor de Cultura, Joaquim Fernàndez (CiU), van ser els encarregats de transmetre a la banda l'agraïment de Mataró pel patrimoni immaterial en forma de música que han llegat a la ciutat. Per la seva banda, el president de la banda valenciana, Arturo Martínez, va expressar “l'orgull que representa tornar a Mataró dotze anys després”, i va recordar la gran implicació que té la població de Gaianes amb la banda. “Venim d'un poblet petit de 400 habitants, i gairebé tothom, d'una manera o d'una altra, participa en la nostra formació”, va indicar Martínez. La banda, a més, va obsequiar els presents amb un concert en què, entre altres peces, no van falta El Bequetero, La Santa Espina i Els segadors.

Seguidament –i amb un ruixadet pel mig– els mataronins van poder copsar de primera mà els orígens del mític pasdoble amb una Filà que va baixar en cercavila des del Teatre Monumental fins a les portes de l'ajuntament, on els van rebre les autoritats municipals. Les filàs són un element propi de les festes de moros i cristians del País Valencià que es caracteritzen per una imatge molt cuidada, unes figures coreogràfiques elaborades i un acompanyament musical de banda de metalls. Així El Bequetero va sonar una vegada rere l'altra per mitjà de la Societat Musical Mestre Orts de Gaianes mentre els moros dels Bequeteros de Cocentaina feien la seva Filà per la Riera lluint les seves millors gales tot ensenyant els orígens d'El Bequetero.