“Comediants ha estat valorat, però no com li pertocaria”

Miri, feina no, un grup com Comediants està acabat. Des de sempre, hem muntat grans espectacles i en tots la música sempre ha estat en directe, a més a més de construir nosaltres mateixos les màscares. Sempre hem procurat que els nostres espectacles fossin molt generosos, energètics i per a tota mena de públic. Ocupàvem un espai públic i, en aquest sentit, penso que el nostre ha estat un teatre social. I això s'ha acabat.

No, en aquest aspecte de tirar endavant un espectacle tan gros, no ho farem. Nosaltres sentim i continuem amb la mateixa energia però la nostra història s'ha acabat, i no tan sols aquí, sinó també a Europa. Existeixen molt pocs països tan sensibles a la cultura del teatre de carrer com l'Estat francès, i allà aguanten perquè el govern hi col·labora, promou que hi hagi espectacles d'aquest tipus i que tinguin un lloc per poder exhibir-los. Ara per ara si nosaltres hem de fer un espectacle com els de sempre hem fet, ens preguntem on podem representar-lo. Em van convidar a Andalusia per muntar, amb un grup que ja que coneixia d'abans, un Tot esperant Godot, amb pallassos. Vam guanyar el premi de la crítica i el del millor espectacle teatral a Andalusia. Doncs bé, després d'aquest èxit la productora no va poder tirar endavant l'obra malgrat ser una cosa senzilla de muntar, no hi ha hagut manera de representar-la enlloc. Tot ha canviat i ara ningú s'arrisca si no hi ha cares conegudes ni se surt a la televisió.

Sí, absolutament. Fa temps que estic obsessionat pensant que les festes han de ser al carrer. Cal recuperar-lo com un espai social per les celebracions festives, hem de reivindicar trobar-nos a l'espai públic, el carrer són moltes coses, és una àgora, un lloc per gaudir, compartir i ballar al so de la música que ens engrandeix.

Comediants es funda l'any 1971 i ja l'any següent estrenem Non plus plis, el nostre primer espectacle.

Solia sovintejar les comissaries, cada vegada que ocupàvem el carrer venia la policia. Per a la gent era difícil d'entendre. Fèiem una festa i omplíem el carrer ballant i cantant.

Un dia estàvem representant Non plus plis a Sant Pere més Baix, i en acabar, una espectadora, madamme Pauline, ens va oferir una beca per tal que un del grup anés a estudiar a París. Fou la meva mecenes, i així és com vaig acabar estudiant a la coneguda escola de Jacques Lecoq.

El públic es trobava estimulat i agraït i ens retornava tota aquella energia i alegria que els transmetíem amb el nostre treball.

Els anys de la transició també són complicats, no hi ha la dictadura de Franco però hi ha una por tremenda i un canvi que no saps cap on anirà. Pitjor no podia anar, però fou una època que hi havia molta gent de l'extrema dreta que no volia deixar el poder de cap manera.

A les obres de Comediants hi ha un part molt irònica, és una reflexió del moment present feta d'una manera diferent de com tradicionalment se sol explicar.

Hem estat als cinc continents oferint a tota mena de públic el nostre treball, però ara anem cap una altra història, i malgrat tot, el teatre continuarà existint. Tal com hem fet el nostre teatre és difícil que torni, perquè és un moment de canvis a tots els nivells. La globalització i el poder de les multinacionals ens han dut a un canvi de cultura i de manera de viure, un vertader canvi social.

Ara estem estudiant la manera de poder reutilitzar i reubicar el nostre espai de La Vinya. Sempre ha estat el nostre centre de treball. Abans, quan teníem més possibilitats d'anar creant espectacles, tenia més sentit, també ha estat un lloc per fer representacions.

No ho crec, no fan res per al teatre. La televisió pública té l'obligació de defensar una sèrie de valors encara que tan sols siguin seguits per minories, tot i que no siguin rendibles. Per això paguem impostos. A la programació televisiva els temes culturals cada vegada són més escassos. A nosaltres, en un any, no ens han trucat.

Som un país petit, amb poca memòria. Això té l'avantatge que ho coneixes tot i pots dominar-ho millor, però també tens el perill de caure en el provincianisme i en allò d'acabar mirant-se el mèlic, un aspecte burgès que fa que no es cuidi o mimi allò que cal. I a aquesta manca d'interès de les institucions també hi hem d'afegir el 21% de l'IVA, que també ens ha fet molt de mal.

Ens diuen que hi ha unes normes. Em sembla bé, però sempre els contesto que han d'haver-hi excepcions. Amb la seva normativa, ni La Fura dels Baus, ni Comediants ni Vol Ras entrem dins els paràmetres que ells marquen. Treballem d'una manera diferent i sempre ens hem quedat fora dels circuits de les subvencions.

Comediants ha estat valorat, però mai al nivell que li pertocaria. Ara ja no es així, som al mateix sac que tothom. Nosaltres, després de 42 anys, podem donar moltes coses, tot el nostre background i tota la nostra història, vull que se'ns reconegui el que hem fet. No vivim dels premis, les coses estan com estan. Ara al capdavant de la cultura hi posen economistes i advocats sense memòria històrica, i sovint sense conèixer la carrera professional, llarga en molts de casos, de qui tenen al davant.

No me n'he amagat mai, no sóc monàrquic. Penso que en el segle XXI això de les monarquies són històries passades. No és una qüestió de les persones que hi hagi, és tan sols de la institució. Ningú pot néixer sabent que manarà en tot un territori per una simple qüestió de sang, em sembla que això és molt antic i ja toca canviar-ho.

Aleshores els nens i nenes anaven a escoles mixtes i rebien un ensenyament molt particular. Van ser uns pioners en matèria d'educació.Durant l'època republicana Catalunya va ser un país avançat en aquesta i en altres matèries. Ara el govern central està totalment equivocat. Les darreres lleis d'educació són terribles no tan sols per Catalunya sinó també per la resta de pobles de l'Estat.

Sí, hem d'anar a votar, la gent ha de votar i cadascú que voti el que cregui i vulgui, i a partir d'aquí a veure què passa.

Crec que no podrem allargar gaire la vida de Comediants. Jo, com a director, podré continuar, però aquest esperit de La Vinya s'acabarà.

Ho hauríem de cremar tot com a les Falles de València, però no estic parlant d'ara mateix.