Nova campanya d'excavacions a Ermedàs
La recerca en la bòbila romana se centra en la zona del material de rebuig
Una àrea situada a la part de llevant del jaciment, on s'hi llençava el material trencat o defectuós, és l'objectiu de la campanya d'excavacions de la bòbila d'època romana del veïnat d'Ermedàs, al terme de Cornellà del Terri. Dirigits per Joaquim Tremoleda, hi intervenen una vintena d'arqueòlegs.
Les instal·lacions d'Ermedàs van estar en funcionament a partir de la segona meitat del segle I i tot el segle II. Dels seus forns van sortir peces de ceràmica per a ús domèstic (plats, gots, gerres, ampolles, olles, cassoles, etc.) i per a la construcció d'edificis (teules planes i corbades, rajols quadrats, peces de conducció d'aigua, etc). Repartits en una superfície d'aproximadament 3.000 metres quadrats, s'hi han descobert espais corresponents a tot el procés d'elaboració d'aquests materials: per a la depuració de l'argila, el modelat de les peces, l'assecat de l'argila crua, la cocció i l'assecatge. Arquitectònicament, el complex tenia com a element central un pati descobert, a l'entorn del qual hi havia els espais de treball descrits. Arran de les excavacions, s'ha constatat que la bòbila va anar creixent, fins a tenir una quinzena de forns.
Les primeres notícies del jaciment –ara considerat dels més importants de la península en el seu gènere– es remunten al 1963, quan uns investigadors (Sanz i Comas) van trobar restes ceràmiques en el camp de conreu que cobria l'antiga bòbila. La primera intervenció, que va servir per evidenciar l'abast del jaciment, es va fer el 1982, però no va ser fins al 1999 que es van iniciar les excavacions sistemàtiques. Els científics remarquen que si van decidir construir aquest taller terrisser en aquest lloc va ser perquè és un espai ideal: el terreny d'Ermedàs és argilós, dels boscos de la rodalia en treien la llenya que feien servir com a combustible als forns i disposaven d'una riera d'on proveir-se d'aigua.
Amb el pas dels anys s'ha constatat que la bòbila estava molt relacionada amb la vil·la de Vilauba (Camós), l'altre jaciment d'època romana del Pla de l'Estany.