Escoltar els ciutadans
El festival Temporada Alta es marca el repte d'integrar aquest any els nous espectadors incorporant-los en l'escena i també desplaçant la creació al carrer
Hofesh Shechter prepara una peça amb 80 ballarins no professionals a El Canal, a Salt
Es poden adquirir algunes de les 43.622 entrades a partir del 8 de setembre
Un curtmetratge serveix per anunciar la 24a edició de Temporada Alta. Recull la veu de Grècia, bressol de la cultura europea, en plena crisi econòmica i de valors. Salvador Sunyer, director del festival Temporada Alta, reivindica el valor integrador, d'aprenentatge i de mirall de la cultura, davant dels que creuen que les arts escèniques són un luxe per als privilegiats. Temporada Alta és més àmplia que mai (110 espectacles; 181 funcions); ambiciosament curiosa (40 espectacles internacionals de 21 països diferents); amatent al sector de casa (67 produccions nacionals, 29 de les quals són estrenes absolutes). Però, per sobre de tot, vol atendre l'individu com el ciutadà grec que reflexiona a través de l'art, més que com un simple consumidor d'oci.
Si l'any passat es va optar per una inauguració íntima (amb l'estrena del One-Hit wonders de Sol Picó), aquest any s'han escollit els artistes de Carabosse perquè transformin el barri vell de Girona en una instal·lació que convida a fer un passeig també íntim i silenciós. Ja van meravellar el 2008 a Tàrrega (va servir per inaugurar El Talladell com a espai escènic), i ara reptaran el fred i la possible pluja en dues dates: el 2 i el 3 d'octubre. La instal·lació artística és gratuïta i convida tothom a passejar-hi. Més ciutadà a escena: Roger Bernat proposa que el personatge de Hamlet pugi al banc dels acusats, amb fiscals i advocats defensors gironins de carrera. Sol Picó, Maika Makovski i l'actriu Míriam Iscla, sota la direcció de Carme Portaceli, signen Només són dones, que realitzaran amb la complicitat de la Xarxa de Dones de Girona. També Hofesh Shechter construirà amb 80 persones entre ballarins no professionals una corografia a El Canal, que es podrà veure a l'Auditori de Girona i, posteriorment, al Mercat de les Flors de Barcelona. Respon a una iniciativa similar al Migranland d'Àlex Rigola (construïda amb immigrants de Salt, principalment, el 2013), que aquest any es projectarà en documental. Es podrà veure en una plaça de Salt. El festival vol atraure la ciutadania que no se sent interpel·lada per les arts escèniques amb accions gratuïtes i mirant de fer el màxim d'accessibles les funcions de pagament per als menors de 25 anys i per a col·lectius desafavorits, entre aquestes un programa concret per a Càritas amb entrades a un euro per a les sessions de Pagagnini, que són exemples d'aquest compromís social.
Ahir es va fer la presentació al Municipal de Girona i es va constatar que l'aposta pel risc del festival coincideix amb la voluntat política de l'Ajuntament de Girona, el de Salt, la Diputació de Girona i també el Departament de Cultura. Queda clara la voluntat d'internacionalitzar el talent català i fer-lo transversal amb l'europeu, incitar a la col·laboració. Per això es manté el cap de setmana dels programadors. Dels 2,8 milions de pressupost d'aquesta edició, més de 625.000 euros es reben de mecenatge. La taquilla suposa uns altres 400.000 euros. El Temporada Alta posarà 43.622 entrades a la venda. Es podran adquirir a partir del 8 de setembre. Els membres de la Fundació Club de la Ciutat Invisible tenen venda preferent a partir d'aquest dissabte.
Sunyer entén, provocador, que hi ha un excés de programació com a resultat del seu “fracàs” a l'hora de no saber renunciar a determinats espectacles. “La meva feina és saber dir que no a la majoria dels espectacles que m'ofereixen” però darrerament ho ha ampliat entenent que hi ha obres que tenen viabilitat econòmica si se'ls dóna una petita empenta des del festival.
Relectura de Williams
Les Antonietes estrenaran una nova versió d'Un tramvia anomenat desig, de Tennessee Williams. És només un exemple de companyies que fan l'estrena absoluta al festival. També destaquen produccions com ara la de Julio Manrique, amb Una altra pel·lícula, de David Mamet.
‘El rey', de San Juan
El festival és un exemple de “com ha de ser la cultura catalana”, en paraules de Ferran Mascarell. També hi ha interès a valorar la producció a l'Estat espanyol, com és el cas d'El rey, d'Alberto San Juan, o les peces de Lolita Flores. (La plaza del diamante), o Rocío Molina y La Tremendita (Afectos).
‘Bèsties', de Baro d'Evel
El Temporada Alta es reserva l'estrena a l'Estat espanyol de Bèsties (després anirà al Mercat de les Flors), de Baro d'Evel, liderat per Blai Mateu. En aquest camp també destaca Animal Religion (Indomador), el nou treball de Lluís Danés (Nàufrags) i els retorns de Paolo Nani (La carta), de Slava Polunin (Slava's SnowShow) o Rhum.
Novament, Ostermeier
No falten noms propis de primera divisió europea: a la foto, un detall d'El matrimoni de Maria Braun, dirigit per Thomas Ostermeier. També cal sumar-hi Peter Brook (The valley of Astonishment), William Kentridge (Ubú i la comissió de la veritat), Declan Donellan (Mesura per mesura, de Shakespeare), Fabrice Murgia (Notre peur de n'être), Michael Pennigton (Anton Txèkhov) o el lituà Korsunovas (L'última cinta de Krapp, de Samuel Beckett).
Emergent etern
El músic Carles Santos sempre ha estat inclassificable. Ara repeteix la seva gosadia amb Patetisme il·lustrat que després farà temporada al TNC. Altres emergents de llarga trajectòria són Roger Bernat, Societat Dr. Alonso, Los Corderos, Ernesto Collado, Xavier Bobés o el Conde de Torrefiel.
Torna Guy Cassiers
Guy Cassiers presenta una adaptació escènica de la novel·la Le sec et l'humide, del nord-americà establert a Barcelona Jonathan Littel. El festival també suma a aquest minicicle An old monk, de Josse de Pauw, i Perhaps all the dragons, de la companyia Berlín.