El mite de Prometeu serveix a Indi Gest per treballar el concepte de la trampa a «Prometeu no res»

Jordi Oriol, Diego Anido i Sílvia Delagneau estrenen avui la peça a La Planeta

En el muntatge que s'estrena demà a La Planeta (22h), Prometeu (Teo) és el personatge reflexiu, que primer pensa i després actua, mentre que Epimeteu (Epi) és el seu contrari. L'equació la completa Pandora (Dora), un regal enverinat dels déus, que l'ofereixen a Epimeteu el qual, sense tenir en compte les advertències del seu germà, que el commina a no prendre res dels déus, accepta el regal. En el pack també hi va la famosa caixa, la qual, una vegada oberta, deslliura tots els mals de la humanitat. Només l'esperança resta dins la caixa. Aquest és, segons van explicar ahir Jordi Oriol, Diego Anido i Sílvia Delagneau, el punt de partida de Prometeu no res, que és una «perversió del mite», diu Oriol, el qual és cocreador, codirector i cointèrpret de la peça, juntament amb Diego Anido i Sílvia Delangneau.

Oriol va explicar que tenien ganes de fer una cosa nova, que tingués relació amb el teatre d'objectes, de performance i parant molta atenció a la qüestió estètica. Va ser llavors que van començar a treballar amb el concepte de la trampa. De fet, els tres personatges estan com «encadenats» –igual que Prometeu, al qual Zeus va encadenar a una columna– a un espai que, en aquest cas, és un lavabo –«pel que té d'higiènic i de Roca», diu Jordi Oriol–, que es va transformant. Teo i Epi són dos germans que es troben en una habitació d'hotel, al lavabo, des del qual miren de descobrir què és el que s'ordeix a l'habitació del costat, on se celebra una reunió secreta absolutament transcendent per a la humanitat, en què se'ls revelarà l'engany sota el qual la humanitat viu inconscientment atrapada. Aleshores apareix Dora, una mena «d'accident argumental», diuen, que fa desviar els personatges del seu propòsit i sembra el caos. Segons Oriol, «el fil argumental és molt prim», i tenen especial importància els dissenys de so i de llums, que van a càrrec de Carles Pedragosa i Àlex Aviñoa, respectivament, així com el disseny de l'escenografia i les titelles, obra de Delagneau. Un altre dels aspectes que toca el muntatge és el fet que la humanitat viu «instal·lada en la repetició» tot i que té la sensació que avança. «No fem més que afegir capes i capes a la nostra condició humana fins a no entendre res, no res.»

Prorroguen «Dunas» i «El quadern gris»

L'organització de Temporada Alta va comunicar ahir que avui es posaran a la venda les entrades de dues noves funcions, una de l'espectacle El quadern gris, dirigit per Joan Ollé i basat en l'obra homònima de Josep Pla, que ha estat programada pel dia 24 (18h). La gran demanda d'entrades ha obligat a prorrogar ja en dues ocasions aquest espectacle pel mateix dia 24, en què hi haurà doble sessió (18h i 21h). L'altre espectacle prorrogat és Dunas, dels coreògrafs i ballarins Sidi Larbi Cherkaoui i María Pagés, del qual se'n farà una funció més el 29 d'octubre (19h).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
societat

XXIX Mostra de Teatre d’Instituts Públics de la demarcació de Girona

blanes
art

Els artistes catalans de tots els temps, junts en un diccionari en línia

barcelona
Cultura

Pas endavant pel futur Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà

Montblanc
ART

El Festival Vadart torna amb més art, música i enologia

Vilajuïga
Bernat Salvà
Periodista i escriptor

“Un llibre de viatges pot tenir la complexitat de la vida mateixa”

Barcelona

Torna el boomerang, l’espai musical inclusiu a la Mirona

salt
música

Eduard Costa publica l’enèrgic ‘Ben amunt’, el primer disc signat amb el seu nom

sant pol de mar
Novetat editorial

Jaume Planas dissecciona la fauna local d’un barri com n’hi ha tants

blanes
Música

Empúries acull un concert de músics exiliats

L’Escala