La UdL retorna l'esplendor al retaule de la Granadella

Se la coneix com la catedral de les Garrigues per la seva monumentalitat, però l'església de Santa Maria de Gràcia de la Granadella va quedar molt malmesa durant la Guerra Civil. Ahir, coincidint amb la festa major del poble, es va inaugurar la restauració del retaule que presideix aquest temple barroc. El Centre d'Art d'Època Moderna (CAEM) de la Universitat de Lleida ha treballat en aquest bé moble durant els darrers tres mesos per tal d'eliminar una intervenció poc acurada que s'hi va fer als anys noranta en què no es van emprar els materials adequats. Gràcies a un donatiu anònim de 8.000 euros, els experts de la UdL han pogut dur a terme la primera intervenció in situ del CAEM, ateses les dimensions del retaule, que fa dotze metres d'alt i set d'amplada. La monumentalitat d'aquesta obra, que va ser cremada durant la Guerra Civil i refeta posteriorment, va obligar a col·locar una bastida de les mateixes dimensions per poder-hi treballar.

Els treballs s'han centrat a retornar l'aspecte cromàtic adequat al retaule, seguint els criteris estètics i artístics del barroc. L'actuació va començar el 17 de juny passat i ha estat dirigida pel restaurador Miquel Ángel Herrero, amb la col·laboració de la historiadora de l'art i tècnica en conservació i restauració de béns culturals Laura Egido i les alumnes en pràctiques del grau d'història de l'art Mariam Chami i Andrea Pinto, sota la supervisió del director del CAEM i catedràtic Ximo Company.

La nova aparença del retaule utilitza jaspiats, marbres rojos i negres, habituals al territori català. Les tonalitats han estat triades responent també a criteris simbòlics, “representant amb el roig la passió, i amb el negre, el dol, tal com correspon a un retaule dedicat al Crist de Gràcia, una imatge d'un crucificat”, ha explicat Ximo Company. “Els elements daurats i argentats intensifiquen la potència cromàtica dels colors emprats i alhora serveixen per legitimar la configuració estètica pròpia del barroc, en consonància amb la resta del temple, del 1764”, ha afegit. Tot i que es tracta d'una obra refeta als anys quaranta, el retaule, de fusta, és de gran qualitat pel que fa a l'escultura i, per això, s'ha volgut dignificar.

Les tècniques de policromia, jaspiat, daurat i colrat s'han fet seguint la tradició centenària i utilitzant procediments anàlegs als que es feien servir en èpoques passades, per tal que la intervenció fos respectuosa amb el moble i també amb l'entorn, ja que es tracta d'un edifici catalogat com a bé cultural d'interès nacional.

El resultat d'aquest treballs es va poder veure ahir durant la celebració d'una missa en què va assistir la directora de l'IEI, Montse Macià.