La justícia i els seus problemes

Directora, guionista i fins actriu, Emmanuelle Bercot va inaugurar fora de concurs l'últim festival de Canes amb La tète haute, film social que aporta una certa defensa de les institucions públiques, en un moment en què es posen en qüestió i tot assumint-ne les contradiccions, i dels valors republicans. El pitjor és que Bercot pràcticament també va cloure el festival amb una performance histèrica en el moment de recollir el premi com a millor actriu ex-aequo amb Rooney Mara, que, en tot cas, havia de compartir-lo amb Cate Blanchett, l'altra protagonista de Carol, de Todd Haynes. Que Bercot fos reconeguda per la seva interpretació a Mon Roi, una estúpida pel·lícula de la seva amiga Maiwenn, és un dels misteris vergonyosos de l'historial de Canes.

Tanmateix, a banda que sigui mala actriu, procuraré no ser injusta amb Bercot pel que fa a La tête haute, que va dirigir amb Catherine Deneuve, una jutgessa que representa la justícia de la República, i Benoît Magimel, un educador que intenta salvar del desastre un adolescent conflictiu abocat a la delinqüència. O potser el protagonista és Rod Paradot, que encarna aquest adolescent amb una mare inconscient que Sara Forestier assumeix com un clixé amb una interpretació grollera. Una pot compartir la defensa de les institucions públiques i els que procuren que funcionin, però no a costa de tantes trampes com fa Bercot. No només perquè aquesta mare, incapaç d'educar el seu fill, sigui un clixé. També perquè, aparentant una sobrietat a la Dardenne, és un film cridaner i efectista. I sobretot perquè, amb una relació d'amor incomprensible, hi ha una salvació a l'últim moment d'un avortament en una seqüència de jutjat de guàrdia.