El vaixell de Deltebre és una nau que els aliats contra Napoleó van perdre el 1813

«Les expectatives creades amb la troballa s'han complert», va afirmar ahir el director dels serveis territorials de Cultura. Però Xavier Vega va assenyalar que per determinar la importància del jaciment caldrien almenys tres campanyes arqueològiques més, al marge de la que ja ha dut a terme el Thetis, el vaixell de recerca del CASC. De fet, els arqueòlegs confien que serà possible trobar els altres quatre vaixells que el juny del 1813 van enfonsar-se davant del Delta, durant la guerra del Francès, després del setge frustrat dels aliats a Tarragona.

La primera intervenció ha tingut lloc entre el 9 d'agost i el 7 d'octubre, i ha servit per confirmar el bon estat de conservació del vaixell. Així, el director del CASC, Xavier Nieto, va explicar que els sediments fluvials van ajudar a conservar la nau, embarrancada i perduda a les boques de l'Ebre a causa d'un temporal de llevant. De fet, Nieto va remarcar que ha estat l'actual erosió que pateix el Delta el que ha deixat al descobert el vaixell, que feia gairebé 200 anys que estava colgat en un banc de sorra. Si no l'hagués trobat el pescador deltebrenc Carles Somolinos i el Thetis no hagués intervingut a temps per protegir el vaixell, un altre temporal de llevant podria haver destruït el jaciment.

«És el vaixell desconegut millor conservat, dels que fins ara s'han trobat a Catalunya», va remarcar Nieto. A més, el director del CASC va detallar que han trobat caixes de fusta amb bales de plom per a mosquetó; bótes i barrils amb pólvora, i un canó amb l'escut del rei Jordi III d'Anglaterra, amb data del 1798. També han aparegut monedes de Ferran VII, amb la inscripció «príncep de Catalunya» i datades el 1811, i una col·lecció de 62 monedes russes de la tsarina Catalina II, encunyades el 1773. Però sens dubte la peça més important és el timó del vaixell, que té uns 9,60 metres i que va quedar intacte perquè la sorra el va protegir. «És una peça que podria ser estel·lar en qualsevol museu de nàutica del món», va valorar Nieto. En aquest sentit, el director del CASC va precisar que el timó està folrat amb planxes de coure, i que els ha servit per tenir molta informació científica addicional. Així, amb les mides del timó poden saber que el vaixell tenia uns 15 metres d'altura, que és «l'equivalent a un edifici actual de cinc plantes».Altres elements localitzats pels arqueòlegs són ampolles, un morter (que podria haver estat utilitzat pel metge de l'embarcació per fer-hi pomades i ungüents) i una peça de marbre vermell, que seria utilitzada per mantenir desplegades les cartes nàutiques. Segons els tècnics del CASC, també són interessants un calibrador de canons, per calcular el pes i el volum de les bales, així com les distàncies que assolirien les canonades; i els filtres d'un sextant, una eina de navegació que servia per calcular els graus entre el Sol i l'horitzó. «Els filtres es posaven al sextant per evitar que el sol cremés la retina del mariner, i ara esperem poder trobar el sextant», va explicar un dels arqueòlegs del Thetis.D'altra banda, el director del CASC va assenyalar que la principal hipòtesi amb què treballen és que el vaixell fos una de les cinc naus enfonsades a les boques de l'Ebre després del bombardeig de Tarragona, el juny del 1813. Una flota formada per sicilians, anglesos i espanyols, que havia sortit d'Alacant, no va poder alliberar Tarragona del domini dels francesos, i en tornar a la base es van veure sorpresos per un temporal de llevant. Va ser l'últim dels despropòsits que van costar el càrrec al comandant de la flota, el tinent general John Murray. Les futures campanyes serviran per acabar d'excavar el vaixell, confirmar la seua nacionalitat, i per corroborar la presència de les altres naus enfonsades. «Ara hem començat a excavar en la part de popa del vaixell, uns 100 metres quadrats, però la idea és continuar durant tres campanyes més», va valorar Nieto, que va concloure que tot el que surti del fons del mar s'haurà de museïtzar. Finalment, tant Nieto com el director dels serveis territorials de Cultura van agrair el suport de l'Ajuntament de Deltebre, fonamental perquè la primera campanya pogués tirar endavant.