Resum vital i utopia

Josep Maria Forn deu ser un dels cineastes europeus de trajectòria més llarga. Juntament amb Andrezj Wajda, és un dels pocs directors que van començar la seva carrera als anys cinquanta. Forn va rodar la seva primera pel·lícula, Yo maté, el 1955, i des de llavors no ha deixat de ser actiu ja sigui com a director, com a productor i com a figura clau en la política cinematogràfica catalana. El somni català és l'obra d'un home de 87 anys que recopila part del metratge que va rodar fa anys per tal de fer una pel·lícula collage que recorre la història catalana dels darrers 110 anys per tal de mostrar-nos de quina forma es construeix el somni del catalanisme. Forn arranca amb l'escena en què Francesc Cambó, en aquell moment regidor de l'Ajuntament de Barcelona, explica al llavors jove Alfons XIII en què consistia el problema català i acaba amb les grans manifestacions convocades per l'Assemblea Nacional Catalana per la independència.

Forn explora en la seva filmografia, bàsicament en el díptic El coronel Macià i Companys, procés a Catalunya, per mostrar-nos de quina forma persisteixen alguns dels problemes exposats a la Catalunya de començaments del segle XX i com les aliances entre partits com la de Solidaritat Catalana tornen a ser una realitat. És cert que tant el muntatge, la veu en off de l'actriu Montserrat Carulla que recita poemes de Ventura i Gasol o la manera com s'emfatitzen algunes coses remeten cap a un vell model de cinema. Amb tot, però, El somni català té la virtut de barrejar la vellesa amb la joventut. És l'obra d'un home vell que redibuixa el seu testament cinematogràfic, però també és l'obra d'un home jove que té esperances en un futur que cada cop és menys utòpic.