Troben un penjoll d'ambre i tombes infantils al poblat de Santa Creu de Rodes

Abans que es produís la guerra civil catalana, esdeveniment històric que podria haver precipitat l'abandonament del poble –tampoc hi devien ajudar els atacs pirates, tan freqüents a l'època–, Santa Creu de Rodes va ser durant molt de temps un poblat que acollia l'activitat turisticoreligiosa lligada al monestir de Sant Pere de Rodes. L'extensió del poble no es coneix, però a mesura que els historiadors avancen en els seus estudis tot fa suposar que es tracta d'un nucli habitat gran que comptava almenys amb dues torres i una muralla defensives que, en aquest cas, o bé es va reaprofitar pedra a pedra o bé era de fusta, perquè no en queden evidències físiques.

Després de deu anys excavant-hi, la desena campanya, tot just acabada ahir, continua donant els seu fruits, aportant dades que aprofundeixen en la recerca del coneixement que es té sobre la vida quotidiana i la societat medieval. Sota la direcció de Montserrat Mataró, Imma Ollich i Anna Maria Puig, els últims treballs arqueològics d'un projecte que ha de durar quatre anys i que es va iniciar l'any passat s'han concentrat en el costat oest del portal sud. Destaquen que al primer nivell d'ocupació, que correspon a un espai destinat a necròpolis (segles IX-X), s'han descobert noves tombes antropomorfes d'època carolíngia excavades a la roca, amb la particularitat que són tombes infantils. Tal com assenyala l'equip d'arqueòlogues, la majoria són buides o amb restes molt malmeses, com ara un crani, degudes al desgast de la roca i la superposició d'altres estructures més modernes que les han arrasat.

A nivells superiors els treballs han permès documentar millor les fases constructives similars a les que ja es coneixien. Es tracta de mòduls arquitectònics molt petits d'uns 7 metres de llarg per 3 m d'ample (segle XIII). I ja al primer nivell (segle XV), cases més grans de fins a 100 m².

Pel que fa als materials, es continuen trobant moltes vaixelles valencianes (plats, olles i escudelles característiques del segle X) i restes de mobiliari abandonat abans que els habitants marxessin del lloc. Quant a peces singulars, en aquesta ocasió s'ha localitzat el pom d'una espasa, un anell de bronze i un penjoll d'ambre que pertanyia a algun infant. L'objecte, de caràcter ritual o profilàctic, ha cridat l'atenció als experts perquè, tenint en compte el material, prové de les zones bàltiques, per tant, fa suposar que el seu posseïdor era un immigrant o evidencia l'existència d'un incipient comerç a l'època amb terres de més al nord.

La campanya d'excavacions endegada per la UB s'ha dut a terme amb el suport del Servei d'Arqueologia de la Generalitat, l'Agència Catalana de Patrimoni Cultural i l'Ajuntament del Port de la Selva, i hi han participat uns vint estudiants de la UB, la UAB i la UdG.