La curiositat dels néts

Els pensadors ens ajuden a pensar, però com que accedir als pensadors fa mandra, requereix temps i concentració, acabem pensant si fa no fa el que hem pensat sempre. Per això és una bona iniciativa el llibre Entendre el món amb onze pensadors contemporanis (Arcàdia), que recull entrevistes fetes per Carles Capdevila que no són ni massa llargues ni massa curtes. Una de les virtuts d'un bon pensador és la capacitat de síntesi, o sigui que amb quinze pàgines ha de ser capaç de desmuntar algun tòpic, de fer veure el món d'una manera nova al lector –i la majoria dels entrevistats ho fan.

Els tons són molt variats, però hi predominen les visions poc complaents: només cal mirar el que està passant a l'Iraq, Egipte o Ucraïna. Alain Touraine ho resumeix així: “Mentre existeixi la Terra s'ha de ser optimista. Crec que és més racional ser pessimista.” El to dels optimistes, de fet, fa pensar en el dels venedors i els fanàtics. Tinguem en compte, però, el que diu Agnes Heller: “Els ismes són una presó. Si ets dins d'un isme, has de fer i pensar el que fa un ista.”

Les millors frases del llibre són les que resumeixen d'una manera molt senzilla alguna cosa que hauríem de saber però que no havíem sabut verbalitzar: “Al segle XVIII a poc a poc es renuncia a buscar la bellesa i es busca la veritat.” (Tzvestan Todorov), “Hi ha animals que poden riure, això ho sabem. Però no n'hi ha cap que pugui somriure” (George Steiner).

Seyla Benhabib afirma: “Estem assistint a un empobriment de la imaginació a Europa.” Els referents que es van repetint al llarg del llibre són els mateixos que sonaven als anys vuitanta: Michel Foucault i Jacques Derrida. Tots dos, però, van morir fa temps, i no es pot descartar que ara entenguessin el món d'una altra manera. Uns quants dels entrevistats basen les esperances en els més joves, però tots onze són més grans que jo, i més d'un va néixer abans que els meus pares (Zygmunt Bauman, la celebrity del llibre, en farà noranta aquest any), és a dir que de joves no en són ni poc ni gaire. “Tinc la mateixa curiositat que tenia quan tenia divuit anys”, diu Agnes Heller. El futur, però, està en mans dels que en tenen divuit avui. Uns quants d'aquests pensadors parlen amb il·lusió dels seus néts. Esperem que heretin la mateixa curiositat que els seus avis.