“Capturar sentiments en cançons és addictiu”

(J) Busquem tornar a fer cançons que ens posin els pèls de punta.
(D) Sí, ens conformem amb això. No cal buscar més complicacions que aquesta.

(D) Emocions i melodies capaces de remoure la química dels nostres cervells. Segons com, escolto Ando buscando i em noto un pessigolleig a les cames... Capturar els sentiments en cançons i reviure'ls cada cop que les escoltes és addictiu.

(J) La gent, quan creix, tendeix a fer balades i mitjos temps. Es posen nyonyos. No volíem que això ens passés a nosaltres!

(D) Només ens en posem una, des del primer dia. I sempre la compartim amb la resta de músics: no ens agrada el jazz! El respectem, és clar, hi ha d'haver de tot, però en nosaltres la sofisticació és una amenaça.

(D) Mai! Un músic audaç mai s'ha de deixar endur pels qui l'escolten. I jo tinc la sort que, per abstreure'm, únicament necessito deixar-me endur per les emocions.

(J) Som molt passionals. Tenim molta dopamina i testosterona. Ens flipem per qualsevol cosa. I això s'ha de notar per alguna banda.

(D) De cap manera! Jo disfruto a l'estudi, no en les gires.

(D) Sí, des del primer disc. Fer una cançó i gravar-la és professionalment insuperable.

(J) Quan vas divuit dies a fer les Amèriques sempre hi ha moments depre. I si abans, en aquests moments, enyoraves un entrepà de pernil, ara a qui enyores és al nen. El pernil ha passat a un segon pla.

(J) És una batalla perduda. A qui vols dir-li que no pitgi el botonet de download si el té a l'abast a casa?
(D) Neeeeens, no pitgeu el botó de descàrrega, que és mooooolt dolent. I el pitgen, naturalment. Només falta que els diguis no perquè ho facin. És una qüestió que apel·la només a la maduresa, la consciència i el sentit de la justícia de cadascú. Nosaltres no som ningú per dir què han de fer i què no. Ara bé: els discos s'escolten millor en CD. Ni MP3 ni iTunes ni hòsties.

(D) Ja no parlem de porros ni de follar, per exemple. Però no és difícil, de debò. Només cal que siguis tu mateix. Seria molt més complicat adoptar l'argot dels nanos de divuit anys.

(D) És senzill. Com deia Guardiola, les floretes debiliten. Si no fas cas als que parlen bé de tu, el que diuen els que en parlen malament t'afecta menys.

(D) Sí, i tant. D'amic famós no en tenim ni un.

(D) Sí, però perquè és veí! I no ens hem conegut en cap festa de Vogue, sinó per casualitat. Iniesta per a mi no és cap famós, és el meu veí. I un tipus de collons.

(D) Reunir-me amb un amic, prendre unes cerveses, o uns tallats, i riure. Sempre m'ha omplert més això que qualsevol llibre, pel·lícula o cançó.

(D) Estem en una setmaneta calenta, una hot week... [l'entrevista es va fer a pocs dies de les eleccions].

(D) En el segle XXI tot es cenyeix a la voluntat popular. És allò que va dir Voltaire: “No estic d'acord amb el que dius però moriria perquè ho poguessis dir.” Això és el súmmum de la tolerància. I cal ser tolerants amb tothom menys amb els antidemòcrates que volen imposar un pensament únic, sigui quin sigui.

(D) I una cosa: jo no me n'aniré d'enlloc!. A mi de Catalunya no me'n fan fora ni els GEO ni els Mossos!

(D) M'imagino el que volia dir. Sembla que tothom que vota “no” hagi de ser de dretes, i no és així. Però ensenyar les dents és lleig i de mala educació. Més que ensenyar-les cal posar-se en el lloc de qui no pensa com tu.

(J) No volem convèncer ni influir en ningú, però.

Cadascú és prou gran per decidir.