Patriotes i «patriotes»

Durant l'acte de lliurament dels Premis Literaris de Girona, ahir a la nit a la sala simfònica de l'Auditori de Girona, el president de la Fundació Prudenci Bertrana, Esteve Vilanova, va fer una triple dedicatòria tan emotiva com necessària: primer va voler transmetre un reconeixement «molt especial» als llibreters com a grans difusors de la literatura, encoratjant-los a fer ben visibles en els seus establiments les obres en català; i tot seguit, després de recordar que per primera vegada en més de quaranta anys la fundació ha rebut una subvenció del govern espanyol, Vilanova va recordar dos «amics dels premis», recentment desapareguts: l'editor Isidor Cònsul, també membre del jurat del premi Rahola, i l'escriptor Baltasar Porcel, que, com va recordar el presentador de la vetllada, el periodista Enric Frigola, ha estat l'únic autor que ha guanyat dues vegades el premi Bertrana. A la sortida, tots els presents van rebre l'edició de butxaca de Cavalls cap a la fosca, el llibre amb què Porcel va guanyar el Bertrana del 1975, juntament amb un DVD de la festa de lliurament dels premis de l'any passat.

Fins aquí, la part amable. Vilanova no va esmentar en cap moment Fèlix Millet ni el Palau de la Música Catalana, però sí que es va referir al «trist espectacle d'un emblema cultural català», per homenatjar a continuació tota la gent que, voluntàriament i desinteressadament, forma el gran teixit cultural de base. «Voldria que algun dia aquests ‘patriotes' que ens han escandalitzat reconeguessin que qui fa el país és tota aquesta munió de gent anònima. Per ells tenim fe en la nostra gent i en el nostre país», va afegir Vilanova, i la seva argumentació va quedar reforçada pel discurs del conseller Joaquim Nadal, que es va referir a la Fundació Prudenci Bertrana com un exemple de moralitat, tenacitat i bona gestió, contraposat sense dir noms –no calia– a Millet i companyia.